Nova, i segurament darrera, cita en terres lleidatanes de caire internacional. En aquesta ocasió un altra figura històrica com Udo Dirkschneider visitava l'escenari del Cotton Club en una gira on aquesta era la única data a Catalunya. Tot el que vam comentar en el seu moment pel concert de Doro segueix sent més que vàlid per l'ocasió. Sembla que el que podria ser considerat pels seguidors del heavy metal a Lleida com una oportunitat històrica de veure al costat de casa aquestes figures internacionals no se li dóna la més mínima importància i això es veu reflectit en una assistència pobra de públic, poc més de 200 persones. Tampoc sembla que molt personal de la resta de Catalunya s'animés gaire, especialment des d'on el públic potencial és més nombrós, Barcelona, saturat habitualment d'oferta concertística i només acostumats a moure el cul per grans festivals, les gires normals si no els hi passen per la seva ciutat ni cas. Tot i això la gran responsabilitat és dels seguidors lleidatans que no es van dignar a moure el cul i mirar de combinar-s'ho en les seves responsabilitats per donar suport a una cita que podria haver significat que aquests concerts es convertissin en regulars.
D'acord que altres dates de la gira d'Udo a l'estat, com per exemple a Madrid, van tenir igual o menys assistents i que la tònica ve sent aquesta però tants cops un ha escoltat queixes sobre la oferta en aquest sentit per Ponent que ara s'ha demostrat allò que diuen en castellà "mucho ruido y pocas nueces". El que deia, tot allò dit en la nostra crònica del concert de Doro segueix sent vigent.
Anem al concert en sí. El Cotton Club lleidatà es va mostrar de nou un marc més que vàlid per acollir aquestes cites des del punt de vista del públic, per visió, comoditat i accessos. Degut a la disposició de l'escenari fins i tot es veia molt més gran que el dia de Doro i alguns tocs lumínics diferents van fer molt més lluït el concert i de nou durant tota la vetllada vam poder gaudir d'un so excel·lent especialment durant tot el concert d'Udo, nítid, contundent i a un volum generòs que et feia vibrar amb cada nota.
La primera sorpresa de la nit va ser que els teloners que havien estat acompanyant a Udo en aquesta gira, Sevenfield, no van poder arribar a Lleida per una avaria en el seu autocar sent substituïts pels locals Inversus que davant la sorpresa i rapidesa de veure's actuant amb Udo van semblar tocar sorpresos i poc preparats per la cita. Si a tot plegat li sumem la indiferència dels presents per la proposta del grup crec que podem afirmar que el pas d'Inversus per l'escenari del Cotton va ser discret.
Si alguna frase feta es pot aplicar a Udo és allò de "la veterania és un grau". L'any vinent complirà 60 anys i encara ens pot oferir una presència escènica notable conservant pràcticament intacta la peculiar veu que li ha donat reconeixement com un dels vocalistes més coneguts i llegendaris del heavy metal europeu. La banda que l'acompanya és més que solvent amb peces experimentades i de llarg recorregut amb el petit vocalista com Fitty Weinhold al baix o Stefan Kaufman a la guitarra a més d'un solista notable com Igor Gianola i finalment el jove Francesco Jovino a la bateria.
La carrera en solitari d'Udo presenta una extensa discografia amb prou temes de qualitat per omplir un set-list com en el cas dels que van obrir la cita com Rev-Raptor, Dominator i Thunderball representant la seva proposta més contemporània conjuntament amb Leatherhead o Independence Day. El petit alemany mai s'ha caracteritzat per ser un belluguí en escena i ara no és una excepció però compensa aquest fet amb cada frase dels temes que canta, tota una institució. Va sorprendre la interpretació d'Screaming for a love-bite, poc habitual en els seus sets seguida de Heart of Gold i Vendetta.
En aquest punt el primer punt àlgid, i és que tothom esperava temes d'Accept i el primer va ser un més que reconegut, Princess of the dawn, seguit de la balada rebuda de manera freda I give as good as I get. En aquest punt comencen els solos amb el de guitarra amb la particularitat que Igor Gianola va baixar entre el públic per jugar una mica amb el personal cosa que ho va fer més entretingut. Des d'aquest punt l'artenança entre els temes de la seva carrera en solitari i Accept va ser constant amb peces com Neon Nights, Man and Machine o Up to the limit sonant aquesta poc després del solo de bateria per enganxar amb les dos finals Two Faced Woman i la gran Metal Heart.
Era d'esperar que la traca final dels bisos oferís més peces d'Accept i així va ser tot i que van iniciar amb The Bogeyman però el fi de festa ja va ser sonat amb I'm a rebel i Balls to the wall fent que qui subscriu es perdés entre el respectable pres d'una energia adolescent incontrolable en mans de tal mestre de cerimònia. Val a dir que tot i estar inclosa en el set-list no van tocar Burning.
Gran nit, gran cita, gran concert i excel·lent banda, només va fallar el de sempre.
Text i fotos: Albert Perera
GALERIA FOTOS UDO LLEIDA 06-11-2011
SET-LIST
01.Rev-Raptor 02.Dominator 03.Thunderball 04.Leatherhead 05.Independence Day 06.Screaming for a love-bite 07.Heart of Gold 08.Vendetta 09.Princess of the Dawn 10.I give as good as I get 11.Guitar solo 12.Neon Knights 13.Break the rules 14.Man and machine 15.Drum solo 16.Living on a frontline 17.Up to the limit 18.Two faced woman 19.Metal Heart ------ 20.The bogeyman 21.I'm a rebel 22.Balls to the Wall
Nova, i segurament darrera, cita en terres lleidatanes de caire internacional. En aquesta ocasió un altra figura històrica com Udo Dirkschneider visitava l'escenari del Cotton Club en una gira on aquesta era la única data a Catalunya. Tot el que vam comentar en el seu moment pel concert de 
La primera sorpresa de la nit va ser que els teloners que havien estat acompanyant a Udo en aquesta gira, Sevenfield, no van poder arribar a Lleida per una avaria en el seu autocar sent substituïts pels locals Inversus que davant la sorpresa i rapidesa de veure's actuant amb Udo van semblar tocar sorpresos i poc preparats per la cita. Si a tot plegat li sumem la indiferència dels presents per la proposta del grup crec que podem afirmar que el pas d'Inversus per l'escenari del Cotton va ser discret.
mai s'ha caracteritzat per ser un belluguí en escena i ara no és una excepció però compensa aquest fet amb cada frase dels temes que canta, tota una institució. Va sorprendre la interpretació d'Screaming for a love-bite, poc habitual en els seus sets seguida de Heart of Gold i Vendetta.