| Doro + Merendine |
 |
 |
 |
|
Cotton Club (Lleida) 14 / 10 / 2011 La nit del passat 14 d'octubre vam poder viure una nit històrica per la ciutat i comarques de Lleida tot i que ho va ser menys del que prèviament podíem esperar. Per primer cop un artista internacional de l'escena del heavy metal en gira "regular" per Europa tenia una de les seves dates en Això no treu que els que hi vam ser sortíssim d'allí amb una rialla d'orella a orella. El Cotton Club tot i ser una sala àmplia i còmoda visualment pel públic no resulta un indret ideal per concerts en directe, un escenari no massa gran que comporta problemes d'espai a la mínima que una banda porta un mínim muntatge com era l'ocasió, il·luminació d'escenari pobra o uns camerinos pels artistes minúsculs però per contra, i potser el més important, aquella nit vam tenir un so com poques vegades. Per l'ocasió es va reforçar el sistema de so en qualitat i potència i es va notar de quina manera podent escoltar i definir cada instrument com mai, especialment en el show de Doro. La nit va començar puntualment amb els italians Merendine. Ja en els prolegòmens tothom preguntava sobre aquesta banda i es va notar que pràcticament ningú els coneixia. Al novembre d'aquest 2011 han d'editar el seu quart treball anomenat New World Disorder i practiquen un thrash molt influenciat per bandes com Pantera. No van quallar una mala actuació però la ignorància i desconeixença del personal va afectar la banda a mesura que anaven sonant temes com Revolution, Declaration o Disorder. Van esgotar el seu temps puntualment i cap dels esforços que van fer va aconseguir captar l'atenció del personal. No mereixien tanta ignorància.
La banda que acompanya Doro s'ha mantingut força estable al llarg dels anys sobretot en les posicions de bateria amb Johnny Dee i baix amb Nick Douglas. Durant molts anys va estar en la banda Joe Taylor a la guitarra, però segons paraules del baixista Douglas quan vaig tenir oportunitat de parlar amb ell al finalitzar el concert, sembla que hi ha hagut algunes disparitats de criteri sobre com s'havien de fer les coses i el funcionament de la banda cosa que ha portat a la seva sortida amb la inclusió de Bas Maas que al meu parer rebaixa una mica el nivell de la banda pel que fa a la personalitat que aportava Douglas, a més d'interpretar lliurement per dir-ho suaument alguns solos de cada tema.
Si una cosa Doro sembla tenir clara és l'atenció als fans almenys fins allà on ella pot arribar ja que com és habitual va sortir a peu d'escenari un cop finalitzada l'actuació i els músics retirats a signar tot allò que volguessin els presents i fer-se fotos. No va marxar fins que tothom va tenir el que volia cosa que és d'agrair. Fins i tot un cop a camerins va continuar rebent personal, que si d'un meet&greet que si uns amics... Val a dir que Simfonia Metàl·lica va intentar entrevistar Doro de nou. Estona abans que donés inici el concert vam estar parlant amb la tour-manager sobre aquesta possibilitat a la que es va tancar en banda degut, segons ella, als problemes que Doro està arrossegant en aquesta gira en la veu amb refredats i algunes cancel·lacions. Certament ha suspès algunes dates i no va estar bé en les primeres setmanes de tour però tanta atenció amb tothom a la fi del concert fa sospitar, més encara quan en la seva actuació res va denotar debilitat en la seva veu. No vull ser del tot desconfiat ja que no tinc informació de primera mà per saber si el que deia era cert o no però el que sí és cert és que no va tocar tots els temes inclosos en el set-list de la nit deixant-ne fora fins a cinc, a saber, Breaking the Law, Love me in Black, Celebrate, Unholy Love, Fight i Evil, així doncs, només deixar palès el nostre intent. En definitiva una nit per recordar durant moooolt temps de la que el mateix bateria de la banda n'ha penjat un petit vídeo a la web del grup.
Text i fotos: Albert Perera GALERIA DE FOTOS DORO LLEIDA 14-10-2011
                      SET-LIST DORO
|
aquest racó de món. Quan es va saber la notícia es va generar expectació entre els seguidors de la música dura en aquestes contrades i era fàcil pensar, a més d'un desig, que la resposta fos notable. Més encara quan l'artista és Doro Pesch, àmpliament coneguda i respectada en l'escena. No ho va ser, poc menys de 300 persones van assistir al show de Doro a Lleida i un ja no entén que està passant. D'acord que tothom té obligacions, dies bons i dolents, estats d'ànims de tota mena i situacions personals diverses, la butxaca més o menys plena o la mandra pujada de to si voleu però si no som capaços de respondre a una iniciativa com aquesta tant a prop de casa no cal que ens queixem mai més com sempre hem sabut fer molt bé. Molts ens vam recordar de tants i tants caiguts en el camí que ni per recordar vells temps van moure el cul de casa o altres que amb un criteri lamentable van fer camí a Barcelona per veure Whithin Temptation, aquest cop no!!!, tocava recolzar el que s'havia organitzat a casa i que era una porta perquè qui sap si en un futur els mateixos Whitin Temptation o tants altres també podrien passar per aquí. Altres fets segurament van influir en que no s'aconseguís una afluència més alta, el dia anterior Doro va tocar a Barcelona i això elimina la possibilitat de molts assistents de la gran ciutat i voltants (tot i que la resposta a la Bikini va ser també d'unes 300 persones, encara pitjor doncs donat el volum de població de Barcelona i voltants) i més d'un comentari es va escoltar en els darrers dies d'una empegada de cartells insuficient. Quedi per la reflexió tot plegat.
Malgrat tot l'exposat en l'inici d'aquestes ratlles hi havia ganes de veure Doro. Des d'un primer moment la banda va sonar molt bé i la veu de Doro clara com en pocs concerts l'he escoltat. Tots els presents van respondre perfectament en un inici de clàssics de Warlock com és habitual amb Earthshaker Rock, I Rule the Ruins i Fight for Rock. Doro com sempre atenta, comunicativa entre temes i repassant al llarg de l'actuació peces de pràcticament totes les seves èpoques deixant potser una mica de banda la de primers dels 90 i discos com Doro, Force Majeure o Love Me in Black. En la primera part del concert poques referències de la seva carrera en solitari, només del darrer disc Night of the Warlock va sonar en aquesta vessant. També va fer un sentit discurs recordant el gran Ronnie James Dio i com a homenatge va interpretar la versió de The Egypt que en el seu moment va fer però enmig de clàssics de Warlock com Metal Racer o True as Steel i una de les petites sorpreses que va ser Without You, tinc els meus dubtes d'haver-l'hi escoltat mai anteriorment en directe.
Un dels moments esperats i que va arrivar més aviat del previst va ser Für Immer a la que va seguir segurament la part més fluixa del show amb peces menys reconeixibles pels no seguidors de la carrera de Doro en els darrers anys amb temes com Haunted Heart, un prescindible solo de bateria, l'himne de Wacken We are the Metalheads o Raise Your Fist que va donar pas la corejada All we are. Pels bisos més clàssics i un tema nou que anirà inclòs en el nou disc anomenat Raise Your Fist i que fa tenir esperances d'un nou treball en millor línia que el darrer Fear no Evil.