| L.A. Guns + Venrez + Jolly Joker |
 |
 |
 |
|
Cafè del Teatre (Lleida) 28 / 06 / 2011 Nova cita a les terres de Lleida d'aquests darrers 10 mesos en els que hem tingut una programació més o menys regular de visites i gires internacionals a la ciutat de Lleida gràcies a la bona feina de la promotora Ace of Spades i que encara ha de tenir el seu plat fort amb les vingudes de Doro i Udo. La gent de les grans ciutats habituades a una oferta concertística regular i de tot tipus segurament no ho valorarà però crec que fins i tot és saludable que algunes gires surtin dels circuits habituals. Només espero que tothom en surti beneficiat en la mesura que li toqui (el públic amb la oferta i la música, els músics al tocar en nous llocs i el promotor en el sempre risc que corre) i puguin continuar aquestes programacions. Però no avancem esdeveniments.
La proposta de Venrez va deixar fora de lloc a més d'un. A mig camí entre l'stoner, el hard-rock convencional i força elements psicodèlics van patir segurament el pitjor so de la nit en bona part per l'excessiu volum que feia que distingir qualsevol dels instruments fos tasca pràcticament impossible. En les seves files trobem personatges amb prou currículum com Jason Womack que ha tocat amb la banda de Juliette Lewis o Alex Kane que ha estat amb Marky Ramone i que semblava poc menys que posseït pel dimoni amb uns espasmes i moviments altament intimidatoris. Peces com Messenger, Witches, Yesterday, River, Ants o la final Varma no van arribar a entusiasmar ningú... potser no era el seu lloc.
Ja de bon inici hom va poder copsar que la tasca de Tracii amb la guitarra en el directe del grup és més que fonamental, sap comandar perfectament la resta de banda i portar el tempo del concert a més d'extreure un so potent i nítid amb un mínim equipament i sobrar-se per tocar sol peces que en gran majoria van ser pensades per tocar amb dotze cordes. Deicide, la única peça que Jizzy ha gravat en estudi amb la banda, va servir per obrir i escalfar un ambient que amb Electric Gipsy ja va començar a mostrar els matisos que podríem copsar entre la veu original en disc i els que estàvem veient, patint en certs tons i amb excessiu esforç. On més confortable va semblar sentir-se és en temes més reposats com The Ballad Of Jane i amb el tema de la primera banda del vocalista Love/Hate Blackout In The Red Room. Com era d'esperar els temes del primer disc van tenir el seu protagonisme amb One More Reason o versions de Hendrix amb Hey Joe que en la part final del concert amb Rip And Tear, Dreamtime i Sex Action van cloure la vetllada. S'admeten apostes per veure quan es reuneix la formació original per molt que digui Tracii Guns que mai passarà... Text i fotos: Albert Perera 
|
Encara era poc el públic present al Cafè del Teatre quan els valencians Jolly Joker van saltar a escena. Tot i intentar practicar un estil proper al que poden oferir els mateixos cap de cartell no van aconseguir despertar massa interès en els presents. El so no va acompanyar i tot i les ganes mostrades en peces com Damage, She Starts, Before Ya Die, Spit Out o She goes down amb l'afegit de la versió dels Guns'n'Roses Welcome to the Jungle (l'ombra dels Guns va ser present en tota la vetllada) que va ser l'únic tema que va despertar alguna reacció, no van aconseguir massa més que escalfar l'ambient... cosa innecessària en les nits estiuenques de ponent...
Amb una mica de retard començaven el seu show L.A. Guns amb Tracii Guns i Jizzy Pearl al capdavant. Certament el fet que existeixin dues formacions utilitzant el mateix nom i girant arreu no fa més que confondre els fans. D'acord que les dues poden tenir la seva part de legitimitat ja que en una trobem Tracii com a fundador del grup i a l'altra la resta de membres originals però els va en contra mútuament en quasi tots sentits.