| Mr. Big |
 |
 |
 |
|
Bikini (Barcelona) 24 / 05 / 2011 Si fa dos anys la expectació per veure Mr.Big en la seva data barcelonina va ser notable amb una sala ben plena en aquesta ocasió no va ser menys. La Un cop la sala ja registrava pràcticament un ple i puntualment a dos quarts de deu del vespre van saltar a escena Mr.Big amb dos temes que obren el seu darrer treball What If..., Undertow i American Beauty. Certament és un disc més que digne i els seus temes tenen una factura molt pròpia de la banda, de fet, crec que hagués pogut ser el següent disc del grup si no s'hagués trencat aquesta formació el 2002. En aquests primers compassos de concert la guitarra de Paul no acaba de sonar clara i la veu d'Eric Martin es veu difosa enmig de tot, aspectes que poc a poc es van solucionar però sense arribar a sonar de la manera perfecta a que ens té acostumats aquesta sala. En aquest punt el primer reguitzell de clàssics ja va caure provocant les primeres cares de satisfacció al poder escoltar Daddy, Brother, Lover, Little Boy, Green-Tinted Sixties Mind i Take Cover. Eric Martin no ha perdut la Un concert que segurament no va tenir la brillantor del que van oferir el 2009 però va ratllar a un nivell notable en una banda que malgrat el pas dels anys continuen mantenint una forma en directe i disc que molt pocs poden assolir. Set List
Text: Albert Perera Fotos: GKG Rock 
|
cua a la porta de Bikini estona abans de l'obertura de portes era ja notable i les taules de les terrasses de l'atractiva illa interior de la diagonal que dóna accés a la sala registraven una notòria presència de personal que esperava relaxadament poder accedir al local. És poc habitual que no hi hagi teloners en un concert com aquest, i la veritat que s'agraeix molts cops, i aquesta era una d'aquestes ocasions. 
bona costum d'adreçar-se al públic, conversar d'alguna manera amb ell i mostrar-se afable amb tots els que s'han gastat els calerons per veure el grup. El concert es desenvolupava amb un ritme més que bo encadenant temes àgilment i tant hi feia si eren clàssics com nous fins la part final on vam topar amb els inevitables, prescindibles i sempre avorrits solos. No és cap sorpresa però pel meu gust sobren, i de quina manera!!!. Ja sé que són molt bons i poden tocar rapidíssim però hagués preferit escoltar tres temes més. Addicted To That Rush va marcar el fi del set-list regular. Van arribar a sortir fins a tres vegades en els bisos iniciant-los amb l'esperada To Be With You marcant-se una especial versió de l'Smoke on the water amb Paul Gilbert a la bateria, Pat Torpey al baix, Eric Martin a la guitarra i Billy Sheehan a la veu quedant-se després del solo del tema i havent canviat de nou amb Paul igual a la bateria, Eric al baix, Pat a les veus i Billy executant el solo. No és el primer cop que ho fan, només cal mirar el DVD de la gira de reunió a Japó del 2009 però resulta fresc, amè i divertit.