Obituary + Grave + Pathology PDF Imprimeix Correu electrònic

Cotton Club (Lleida)

21 / 04 / 2011

Nit històrica. Si, ja sé que dir això pot sonar desmesurat i fora de lloc però crec que per qualsevol amant del heavy metal de les comarques de Lleida la nit del 21 d'abril de 2011 hauria de quedar en la memòria. Les raons? A mi em sembla més que suficient que una gira internacional "regular" de les que recorren europa de sala de sala normalment en grans capitals s'aturi a la ciutat de Lleida i no ho faci a la habitual Barcelona. Tot gràcies a l'empenta i bon fer de la promotora Ace of Spades que s'ha atrevit i arriscat perquè aquesta gira recali a Ponent sabent el que implica de risc i sabent que el potencial de personal assistent no és mai el mateix que als circuits habituals, més encara en una proposta extrema com era aquesta gira. La resposta del personal? Doncs jo crec que encara prou bona, no espectacular però prou destacada. Veurem com funcionen les gires de Doro i UDO que també s'aturaran a Lleida. De tot plegat depèn que la cosa s'acabi convertint en habitual o haurà estat un bonic intent per recordar, està a les nostres mans, dels seguidors del heavy metal en aquest racó de món.

Grave a LleidaPerò anem al que ens ocupa, la imatge d'arribar al Cotton Club lleidatà i veure com als exteriors ja hi havia prou personal esperant per entrar em va ja era bona senyal. Un cop vam accedir a la sala esperant poder entrevistar algun membre d'Obituary, la podeu trobar en la secció corresponent, ja es va poder observar el constant anar i venir del personal i tal com havia quedat acondicionat el lloc. Res a envejar a moltes de les sales habituals que reben gires internacionals cosa que va quedar ben palesa amb el so, potent i prou clar durant tota la vetllada al contrari que el joc de llums, escàs i de circumstàncies.

Els primers a saltar a escena foren els Pathology, banda californiana liderada pel contundent vocalista Jonathan Huber que acompanyat de Kevin Schwartz i Tim Tiszczenko a les guitarres, Oscar Ramirez al baix i Dave Astor a la bateria van oferir mitja hora d'un death-grind contundent que van fer que alguns intents de headbanging ja fructifiquessin. Ben aviat treuran un nou treball tractant el precari equilibri entre els grans pilars com la política, religió o la economia.

Obituary a LleidaVa cridar l'atenció que Grave es passegessin per l'escenari amb unes curioses perruques afro per acondicionar els seus instruments. Finalment se'n van desfent i Ola Lindgren, Mika Lagreen (substituint Magnus Martinsson), Tobias Christiansson i Ronnie Bergerstahl pujaven a escena davant del desconeixement de la majoria dels presents. Poc a poc tothom es va anar adonant que la vàlua dels Grave en tots sentits és ben evident i les peces del seu darrer Into The Grave d'aquest 2011 van interessar més d'un dels presents ja amb mostres evidents de satisfacció i els primers moviments en les primeres files.

Obituary van mostrar des del primer segon que van saltar a escena que el seu so és més que particular en l'escena del death metal. Terry Butler, Trevor Peres, Ralp Santolla, Donald Tardy i John Tardy van iniciar el set amb la instrumental Redneck Stomp que obria el seu disc de retorn Frozen in Time marcant d'alguna manera ja en aquest punt el territori i reivindicant l'actual moment del grup. John Tardy es va mostrar com el frontman més poc comunicatiu que he vist en molt temps però cal reconèixer que la seva capacitat vocal per l'estil és més que notable i peculiar. Per fi amb temes com Chopped in Half, Turned Inside Out o Dying el fred personal lleidatà es va començar a moure en tots sentits fins i tot amb tímids intents de circles of death i headbanging. La major part de clàssics no van caure fins la part final del set amb imprescindibles com Slowly We Rot que tampoc van despertar més entusiasme que qualsevol altre tema, i és que per aquestes contrades som com som...



                                                                                                                                                              Text i fotos: Albert Perera