| Adler's Appetite + Knock Out Kaine |
 |
 |
 |
|
Cafè del Teatre de l'Escorxador (Lleida) 14 / 02 / 2011
Però anem per parts que el ens ocupa ara és Steven Adler i la seva banda que van aconseguir una bona entrada en un dilluns, aspecte gens menyspreable. El Cafè del Teatre ja s'ha convertit en un referent a la ciutat per aquests concerts de petit format i presenta una infraestructura més que suficient per portar-ho a terme, molt millor per exemple que sales habituals en acollir gires com aquesta en grans ciutats com per exemple la Mephisto a Barcelona. obrien la cita els Knock Out Kaine amb una proposta que ens va transportar a finals dels vuitanta amb un rock cru sense concessions presentant alguns temes propis i versions com We will rock you de Queen amb la que van obrir. Actitud, entrega i bona comunió amb el personal, un combinat perfecte per escalfar el personal que va respondre d'allò més bé.
Una de les sorpreses va ser la interpretació de Civil War seguida de Mr. Browstone, un tema propi com Fading i des d'aquest moment fins a la fi amb l'excepció d'Alive la cosa ja va ser una festa amb Rocket Queen, Sweet Child O'mine, Paradise City o la final Welcome to the jungle. Els temes propis presenten bones maneres, un rock sòlid en la tradició de l'estil a LA als 80 però no resisteixen la comparació amb els clàssics no ja del rock dur si no de la música com són els citats. Se m'oblidava citar a la raó de tot plegat, Steven Adler, prou correcte a la bateria i més que satisfet de com està anant la gira i la reacció del públic lleidatà tot i que físicament s'ha engreixat força. Que es pot desitjar més en una nit de dilluns? Set-list:
Text i fotos: Albert Perera 
|
Permeteu-me un breu apunt local ja que desprès d'una segona part de 2010 prou destacada pel que fa a actuacions rockeres a la ciutat de Lleida el 2011 es presenta més que bé. Les terres de Ponent mai han estat prolífiques en actuacions de rock i metal, molt menys internacionals i poc a poc, i de la mà de la bona feina de la promotora Ace of Spades, sembla que aquest extrem està canviant. Si per començar ens ha visitat el bateria original dels Guns'n'Roses en l'aclamat Appetite for Destruction Steven Adler, ja s'ha confirmat la vinguda d'una figura com Doro Pesch a l'octubre... i la cosa promet encara més. Des d'aquí tot el suport i intentarem aportar el nostre granet de sorra.
Steven Adler es fa acompanyar d'una banda prou sovent amb els seus Adler's Appetite amb Rick Stitch (Lady Jack) a les veus, Chip Z'nuff (Enuff Z'nuff) al baix, Michael Thomas (Faster Pussycat) a la guitarra i Alex Grossi (Quiet Riot) també a la guitarra, sonen compactes i són músics experimentats però no passen de ser de moment un revival de l'aclamat Appetite for Destruction tot i que presenten alguns temes nous que no desentonen gens com l'inicial Reckless life però no cal enganyar-se, el personal va als seus concerts per escoltar aquest disc. Va quedar ben palès quant ja els tres següents temes van ser Nightrain, Out ta get me i My Michelle provocant una reacció del públic notòria. A destacar que la veu de Rick Stitch té el punt just per emular Axl Rose amb un toc prou personal i en algun moment podies creure que havies tornat als primers anys 90.