| Therion + Leprous + Loch Vostok |
 |
 |
 |
|
Razzmatazz 1 12 / 11 /2010
Per un problema amb els horaris, les rondes de Barcelona i sent un divendres per la tarda resulta una mala combinació, no vam arribar a l'actuació de Loch Vostok que pel que sabem van actuar durant uns 35 minuts. Sonava el segon tema de l'actuació de Leprous quan entràvem a la sala, amb bastant menys de mitja entrada en aquell moment. Aproximadament tres quarts d'hora del que podríem anomenar death metal progressiu. Molt bons músics, amb una estètica una mica curiosa, pantalons i camisa negra, armilla gris i corbata vermella, més propera a un grup de britpop que de metall. Gran execució dels llargs temes que van interpretar encapçalats pel cantant-teclista que alternava veus netes i guturals i amb la curiositat que el guitarrista utilitzava una guitarra de 8 cordes i el baixista una baix de 5. Therion és un tema apart, reinventant-se en cada treball que llencen i amb un canvi complert de banda des del seu anterior treball fins aquest Sitra Ahra que presenten en aquesta gira i encara així sense baixar ni un mil·límetre el llistó.
Els quatre intèrprets, perquè més que cantar van interpretar cada tema, Katarina Lilja (mezzo-soprano, no ha gravat el disc i està en la gira igual que el 2007), Thomas Vikström (que té la difícil tasca de substituir a Mats Leven i s'ha de dir que ho aconsegueix a base d'una gran execució i una immillorable interpretació de cada tema en que és protagonista), Snowy Show (lo d'aquest personatge és al·lucinant, sense ser un gran cantant, és com tenir un tres en un fent veus netes, guturals i en alguns fragments aguda fins quasi l'impossible) i Lori Lewis (la veu més "romàntica" i pianista en alguns dels temes) van bordar cada moment amb un gran enteniment entre ells, amb una actuació perfecta en cadascun dels moments en els que els tocava posar-se en primer pla i clavant els cors o acompanyaments quan així ho requeria el moment. La banda, perfecta. El "boss" Christopher Johnson (amb vestimenta grisa i barret de copa) en un segon pla des que no canta; deixa tot el protagonisme als cantants i es centra en la rítmica si deixem de banda l'apoteòsic i grandiloqüent final amb To Mega Therion on va compartir veus amb els 4. La secció rítmica amb Waldemar Sorychta al baix i Johan Koleberg a la bateria es van encarregar que la energia de cada composició no caigués ni un instant i Christian Vidal a les 6 cordes, tot i que potser amb un so de guitarra menys "net" que al predecessor en el grup Kristian Nieman, aconsegueix fer de cada solo un moment únic. Així doncs, dos hores fantàstiques d'actuació que ens van fer gaudir al màxim d'un grupàs amb uns temes excel·lents i una trajectòria musica envejable. Parafrasejant a un que sé jo: "llarga vida a Therion, oh yeah!!!" SET LIST Crònica: Juan Ramón Merler Fotos: Sergi Ramos 
|
Una veritable llàstima que coincidissin els concerts de Therion i Angelus Apatrida el mateix dia i a la mateixa hora un al costat de l'altre. Encara que musicalment són oposats, suposo que més d'un hagués anat als dos concerts amb el que l'aforament hagués estat millor en les dos cites, a Therion, una mica més de mitja entrada. Però així és el món del rock'n'roll, com diu un amic meu, però deixem de banda les particularitats del negoci i anem al que ens ocupa.
Per quan sonaven els primers compassos de Sitra Ahra, la sala ja presentava una entrada respectable d'un públic expectant i entregat a la banda sueca des del primer minut. Un teló amb el fons de la portada del darrer treball i tres balconades, en les que es col·locaven els 4 cantants en els diferents moments de l'actuació, era la decoració de l'escenari.