| Guns&Roses + Sebastian Bach |
 |
 |
 |
|
Pavelló Príncipe Felipe (Saragossa) 22 /10 2010
Amb una mica de retard sobre l'anunciat s'obrien les portes del pavelló per donar cabuda el que en principi anava a ser una fluixa entrada, aproximadament la meitat de l'aforament, per veure un teloner de luxe, Sebastian Bach i la seva banda. Saltava el ros frontman a l'escenari cap a les 8 de la tarda amb Slave to the grind i un so impecable. Se'l veia content i en bon estat de forma. La veu, no com quan va triomfar amb Skid Row fa 20 anys però conserva un estat acceptable sobre tot en els tons alts, encara que va patir més en els greus. En el segon tema va fer una versió del Back in the Saddle d'Aerosmith, moment en que el micro no va funcionar durant una estrofa, però es va arreglar posteriorment i vam podem gaudir dels clàssics jocs amb el cable del mateix. A partir d'aquí alternança de clàssics d'Skid Row com Big Guns, Here I Am, Piece Of Me Play, 18 And Life o el clàssic entre clàssics Monkey Business i temes de la seva etapa en solitari com Love is a Bitchslap, American metalhead o Stabbin' daggers. Ens va presentar Awake, balada del seu proper treball que veurà la llum en breu, per la que va fer saltar a escena la seva dona. Un altre gran clàssic per continuar com I remember you i finalitzar el concert amb la no menys estimada Youth gone wild amb la que es va acomiadar del públic saragossà amb algunes frases en castellà que tenia apuntades en un xuleta que, per cert, va utilitzar durant tota l'actuació. SET LIST Si parlàvem en l'inici d'expectació per saber què passaria amb Axl i els seus doncs començàvem bé. Dos hores i vint minuts va durar "el canvi d'escenari", temps més que suficient per que l'afluència de personal augmentés notablement fins a presentar una més que respectable entrada.
D'aquí fins als bisos, moments per tot. Canvi de vestimenta d'Axl quasi en cada tema, peces tranquiles com Sorry o Street of Dream, moments més contundents com Rocket queen, solos de guitarra i piano per mi excessivament llargs encara que el de Richard Fortus va ser la base de la banda sonora de James Bond i el de Bumblefoot amb la de La Pantera Rosa. Axl en va fer un de piano amb una intro i posteriorment una estrofa d'Another brick in the wall però sobretot moments estelars com Live and let die, Sweet child o'mine, November rain o You could be mine, tot plegat amb pirotècnia i projeccions en les pantalles de vídeo. Per finalitzar Knockin on heavens door que va posar de peu a tot el recinte per cantar i la macarríssima Nightrain que Axl no va saber cantar com anys enrere però que després d'haver passat 20 anys i després de 2 hores de concert suposo que és comprensible. En els bisos moment per Don't cry que va fer les delícies dels més sentimentals i una versió del clàssic d'AC&DC Whole lotta rossie enllaçant amb una traca final amb Paradise City en la que es va cremar tota la pirotècnia que quedava i es va llençar confeti des de l'escenari i la taula de so per acabar amb tota la banda al frontal de les taules saludant i el públic responent amb fervorosos aplaudiments. En fi, imponent vetllada de hard rock tacada només per la inexcusable falta de puntualitat de Axl que si hagués estat més "ràpid" amb el suposat canvi d'escenari tindria un 10, després del viscut es quedarà només amb un notable. SET LIST Crónica: Juan Ramón Meler 
|
Expectació, aquesta és la paraula que defineix la gira portada a terme pels de Axl Rose aquests darrers mesos. Expectació pel seu estat de forma, expectació per veure si muntaria algun espectacle dels seus... etc. Doncs bé, a Saragossa la cosa no va ser menys.
Quan la cosa començava a posar-se més que tensa, es van apagar les llums i la figura d'un guitarrista amb barret de copa es divisava per darrere de la bateria, no, no era Slash, era DJ Ashba que arrencava els primers acords de Chinese Democracy. Impressionant espectacle de llums i pirotècnia, carrera d'Axl i una veu quasi com en els seus millors temps van fer callar els insults i canviar-los per somriures. I si llavors afegim que van desgranar sense interrupció Welcome to the jungle, It's so easy i Mr. Browstone l'èxtasi començava a ser complert.