| The Brew |
 |
 |
 |
|
Cafè del Teatre de l'Escorxador (Lleida) 17 / 10 / 2010
Crida l'atenció el fet que en el trio que presenta la formació hi trobem pare i fill, Tim i Kurtis Smith, a més de Jason Barwick que formen una sòlida banda. Es mouen amb tota solvència en tot l'estil que representen bandes com Cream, Jimi Hendrix o Led Zeppelin deixant ben palesa la seva destresa i competència en tots sentits arribant en alguns moments al virtuosisme tot i que fruit d'aquest extrem s'arribi a l'exhibicionisme pur en mode de llargs solos i tota mena d'artilugis per exemple per treure qualsevol mena de nota de la guitarra. Tot plegat no treu que tothom s'ho passés la mar de bé aquest vespre de diumenge escoltant des de versions del mateix Hendrix a temes de la seva darrera entrega discogràfica A million dead stars com Change in the air o Every gig has a neighbour entre d'altres que repassaven anteriors treballs com The joker o Gypsy Queen. Bon rock, virtuosisme, so impecable i una cerveseta a la mà, no es pot demanar més... Text i fotos: Albert Perera 
|
La que es pot considerar bona afluència de públic a les darreres cites concertístiques rockeres a la ciutat de Lleida donen que pensar si la cosa funciona per onades més o menys inexplicables, la situació dels locals en plena ciutat (el desplaçament a les afores com en el cas del Cotton Club sempre requereix un esforça addicional) o per la divina providència. El cas és que en aquest 2010, i donada l'habitual absència d'oferta en aquest sentit, havent tingut oportunitat de veure bandes com Letz Zep, Javier Vargas, Gama Bomb o The Brew un no pot si no que estar satisfet que en aquest raconet de món haguem pogut presenciar rock i metal en directe i amb una resposta digna.
Aquest cop era torn dels britànics The Brew, una banda que es mou en l'underground a nivell de reconeixement però que no deixa de tocar en directe per tot Europa i treure discos des del 2006. Diferents publicacions especialitzades els han elevat com a una de les millors bandes dels 20 anys sorgides de les illes i la veritat que no els falta part de raó.