| Gama Bomb + Crocell |
 |
 |
 |
|
Stones (Lleida) 22 / 09 / 2010 Tot un esdeveniment el pas d'aquesta gira per la ciutat de Lleida. Perdoneu si no sou d'aquestes contrades però qui gaudeix de l'escena metall i té oportunitat d'assistir a directes de l'estil com pugui ser el cas de Barcelona no es dóna compte dels quilòmetres i el temps que hem de perdre molts Cal, però, situar el context. Dos bandes d'estil minoritari i poc o gens conegudes per la majoria en una ciutat petita amb nul·la tradició de directes d'aquest estil en un dia de cada dia i amb la competència d'un partit del Barça. Difícil, però tot i així diria que la resposta i assistència va ser prou destacada tot i que la resposta un pel freda... i és que la falta de costum fa molt. A valorar també que la vetllada comencés amb prou puntualitat quan poc més enllà de les 10 de la nit pujaven a escena els Crocell. He de dir que aquests danesos hem van sorprendre. Tenen un disc editat el 2008 anomenat The God we drowned que va rebre molt bones crítiques i que els va merèixer la nominació en dos categories dels Danish metal awards. En una conversa prèvia al concert explicaven que tenen gravat un segon disc i que estan buscant segell per editar-lo esperant que aquesta gira els obri portes en aquest Torn pels irlandesos Gama Bomb que s'han fet una petita reputació en la segona fila del thrash europeu fins el punt d'encapçalar aquesta gira per petites sales. Amb tres discos al mercat el darrer dels quals Tales from the grave in the space no reneguen en absolut de l'etiqueta de l'estil que practiquen i fins i tot la reivindiquen. Com a curiositat dir que aquest darrer treball està disponible per descarregar a través de la web de la seva discogràfica, de fet, són uns absoluts defensors de les descàrregues i només hi veuen beneficis per una banda com ells. L'inici del seu show va ser un pel accidentat fins i tot havent de repetir l'inici d'un tema. El vocalista Philly Byrne té un peculiar to de veu que hem recorda a bandes com Forbidden o DRI, algú hem deia durant el concert que són els fills bastards de DRI apunt que subscriuria. Van anar caient temes dels seus treballs com Last Ninjas Unite, Mussolini Mosh o Space Invaders, en una actuació més que entretinguda amb un Byrne que sap jugar amb el personal i compensa la poca participació dels dos guitarres Joe McGuigan i Luke Graham. Malgrat tot, em van semblar molt més limitats musicalment amb temes bastant similars entre ells i repetitius en alguns casos. Caldrà, al meu parer, que encarin un proper disc seriosament per poder fer un salt endavant, tot i això una gran nit. Text: Albert Perera Fotos: Albert Perera-Francesc Pérez 
|
per poder fer-ho. Per això que una gira, menor si voleu i de grups amb poca rellevància, passi per la terra ferma ho considero un petit regal que cal agrair al bon amic Jaume Sanuy i la seva iniciativa.
sentit. Practiquen un death/thrash amb molts matisos i força ric musicalment en un gènere prou limitat. Temes com Winter is coming denoten unes influències doom evidents i no reneguen de temes de tot caire com el purament death I know the tast of your tears o la més thrash Chronos. En podeu tenir una bona mostra en el seu