| Vargas Blues Band |
 |
 |
 |
|
Cafè del Teatre del l'Escorxador (Lleida) 28 /02 2010 Seguim amb la ratxa per Ponent. Tot i haver-ho vist i viscut encara no sé si em crec això de tenir un concert relacionat amb qualsevol variant del rock dur cada 10 o quinze dies a Lleida. Després de Letz Zep i Soziedad Alkoholika ara era el torn per la Vargas Blues Band. D'acord, segurament molts podeu pensar que de "metàl·lic" poc Amb un lleuger retard sobre l'horari establert apareixien en escena Javier Vargas, el baixista Luis Mayo i el bateria Peter Kunt. Poc després s'hi afegia el cantant i guitarra Tim Mitchell. Tot i que desconeguts per la majoria dels que érem allà es va mostrar com uns músics de luxe que fan que qualsevol es pugui enganxar a la música com una de les expressions més intenses que hi pot haver. La sala no va gaudir d'un ple tant espectacular com en Letz Zep però l'assistència va ser més que suficient perquè no es veies desangelat el local. Van ser dues hores amb temes dels darrers anys del guitarrista com Ya ya ya, looking for my baby o de les primeres èpoques com Hard times blues a més de moments tendres com Do you believe in love o altres com Sad eyes, Body shock, man on the run o Stop breaking down. Personalment no soporto els molts cops interminables solos amb que ens "obsequien" els bons instrumentistes i aquest cop no va ser una excepció perdent l'oportunitat de tocar un parell de temes més. A destacar les capacitats vocals de Tim Mitchell que pocs podíem intuir al veure'l pujar a l'escenari, a més de recolzar Vargas amb la guitarra, passava de tons aguts a falsets o en ona Barry White a més del soul més tríptic. Molt sentiment per un diumenge a la nit. Albert Perera 
|
en té Javier Vargas però crec que no deixa de ser un atractiu per qualsevol amant del rock en general, de la guitarra elèctrica en particular i hem d'agrair tantes coses al blues que es pot dir que és el nostre germà gran...