Festa Major (Mollerussa-Lleida)

16 / 05 / 2009

Amb honroses excepcions, les Festes Majors no acostumen a ser una oferta destacada pels seguidors del rock dur i el heavy metal. Si normalment cada any la ciutat de Lleida es recorda de nosaltres, la resta de poblacions no ho tenen per costum. No els ho retrec. Es busca satisfer el major nombre possible de públic i això passar per allunyar les guitarres distorsionades.

Aquest any, però, la Festa Major de Mollerussa ens ha ofert la possibilitat de gaudir de bandes de la nostra escena en una de les seves nits festives destacades amb la presència dels locals Noisedrome, Qumran i els veterans Baron Rojo. Més encara quan es dóna la circumstància que a un mes vista en  el marc del Metalway festival es produirà el concert de reunió de la formació original dels Baron que feia encara més interessant aquesta actuació per veure en quin estat de forma està la banda actualment i com encaren aquesta destacada cita. Això alguns, perquè la majoria no van parar de deixar anar comentaris tipus: "encara toquen aquests?", "deuen ser vells" o "ostres quan era jove..." les setmanes prèvies. En fi.

De manera més anecdòtica pel que ens afecta aquí fer esment al fet que aquest any els escenaris de la Festa Major de Mollerussa han passat de trobar-se a les afores de la ciutat en una carpa a ple centre enmig dels carrers. Polèmica servida.

Fruit de la mateixa ubicació dels concerts la puntualitat va ser extrema alhora de l'inici dels actes i els horaris que havien de complir les diferents formacions ja que l'organització va voler ser molt escrupolosa en aquest sentit per mirar de compaginar les demandes dels veïns d'aquells carrers i el desenvolupament de la festa. Això va fer que em perdés l'actuació dels Noisedrome defensant encara el bon disc que és December's in blood. Els que vivim a les comarques de Lleida sabem com acostumen a funcionar els horaris de les festes majors, força tardaners i quasi mai respectant-se en cap sentit però en aquesta ocasió es va complir el promés. En un altra ocasió serà, malgrat tot els comentaris recollits entre els que sí els van veure van ser força positius.

Vaig arribar tot just els Baron Rojo havien començat el seu concert. Com és habitual i costum des que es va separar la formació original Baron Rojo són els germans de Castro i dos músics més que al llarg dels anys han anat passant amb més pena o glòria i que han anat abandonant o han estat convidats a deixar-ho. En aquesta ocasió i en els darrers temps el lloc de bateria i baixista recauen en Rafa Díez i Gorka Alegre, dos músics força joves que compleixen perfectament el seu rol ja sigui musical i, sobretot, quedant en un segon terme i donant tot el protagonisme als De Castro que  porten tot el pes. És a ells a qui va a veure el personal i en són conscients. Es carreguen tota la responsabilitat i intenten mostrar-se dinàmics, participatius i el més important és que encara demostren un nivell musical destacable. Carlos sembla que amb el temps ha après de les limitacions de la seva veu i el pas dels anys i Armando li dóna més recolzament que mai.

D'altra banda, són conscients dels temes i història que acrediten sent la principal raó que té el públic per assistir als seus concerts. Així doncs no van faltar la majoria de temes que tots podíem esperar ja sigui Barón Rojo, Casi me mato, Hermano del rock&roll o Los rockeros van al infierno que van allargar com és costum incloent-hi medleys de clàssics de Judas Priest o Whitesnake com també van fer en altres temes.

És en aquestes ocasions que veus a tota la vella guàrdia d'aquestes contrades que per una nit recorda temps pretèrits i rescaten de l'armari algunes vestimentes oblidades. Justament aquests són els que criden i mostren més satisfacció quan els de Castro comencen amb els típics saltironets enmig d'un solo o quan sonen himnes significatius per tot seguidor del heavy estatal dels vuitanta com Cuerdas de acero, un dels temes més esperats.

No va faltar tampoc en la part final Resistiré quan pocs vam poder resistir aixecar el punt ven amunt en la tornada de tant significatiu tema. Em va cridar l'atenció el fet que prescindissin d'alguna de les grans balades que acrediten però crec que ningú les va trobar a faltar la veritat.

Tot just van acabar em vaig dirigir al backstage per mirar d'entrevistar al grup cosa que va ser finalment possible després que signessin material a tot aquell que ho volgués en una conversa que va delatar el que ja era un secret a veus. La reunió no els fa molta gràcia ni sembla que li vulguin donar continuïtat, a més, no en volen parlar per a res. Ves a saber si per mantenir exclusivitat amb alguns mitjans i en un episodi més del que se'ls ha presentat com una bona oportunitat d'obtenir gran ressò i un bon calaix, perfectament lícit d'altra banda. Ho podeu escoltar a les secció d'entrevistes.

En definitiva, continuen mantenint bona forma a l'espera del que ens pugui aportar la reunió.

                                                                                                                                                                              Text i fotos: Albert Perera