| Hammerfall + Sabaton + Bullet |
 |
 |
|
Razzmatazz II (Barcelona) 08 / 03 / 09 Tres bandes de la freda Suècia es van donar cita en una tarda de diumenge primaveral per presentar-nos els seus darrers llançaments discogràfics. No massa expectació (al final la cosa va quedar en mitja entrada) i és que entre la crisi la gran quantitat de concerts que s'estan programant darrerament fan que tothom es pensi molt en quina banda gastar-se els calerons. Puntual la sortida a l'escenari dels Bullet, una jove banda amb dos treballs en la seva carrera i que en aquest cas defensava el seu nou Bite the Bullet. Molta entrega i actitud i molta simpatia per part dels seus cinc membres en un total de 35 minuts de show que van aconseguir alegrar els presents. Tres temes del citat darrer treball, el que dóna títol al disc, Dusk til dawn i Pay the price, més les pretèrites Bang Your Head i Headin For The Top van produir una grata sorpresa a qui no conegués aquests seguidors fidels dels Accept.
Una banda perfectament rodada pel directe i un cantant que no va parar d'animar i de somriure al públic ens van obsequiar amb una hora de concert en el que van donar cabuda a cinc temes del seu darrer treball com Ghost Division, 40:1, Panzerkampf, Cliffs of Gallipolli i The Price of A Mile i a clàssics del seu repertori com Attero Dominatus, Primo Victoria i un Pobra posada en escena pel que ens tenien acostumats Hammerfall en passades gires. Ni Héctor amb el seu gran martell, ni antorxes, ni ponts llevadissos decoraven aquest cop l'escenari, només un teló de fons amb motius del novíssim No Sacrifice, No Victory vestien l'escenari i és que el tamany del mateix no dóna per més. La meva principal inquietud era veure com s'han adaptat al grupo els nous fitxatges i sobre tot com supleixen a dos tipus tan carismàtics com Stefan Elmgren i Magnus Rosen, doncs bé, Frederick Larsson (que ja va estar a la banda abans que Rosen) cumpleix perfectament el seu paper de baixista encara que ni de lluny té la seva mobilitat. Ara, lo de Pontus Norgren és de màster, la banda no ha perdut per a res qualitat a les sis cordes amb la marxa d'Elmgren. Norgren aporta part del moviment que ha desaparegut amb l'ex-baixista.
Text: Juan Ramon Merler Fotos: Marc Gutiérrez 
|
El canvi del petit teló amb el logo del grup anunciava la posada en escena dels (ja veterans si tenim en compte els seus deu anys de carrera) Sabaton que apareixien al petit escenari de Razz II per gust dels seus fidels. Venien a presentar el seu The Art of War, editat a finals del passat 2008. Curiós Joakim Broden, frontman de la banda, amb un cresta al cabell i una prima barba-perilla i unes ulleres de sol estil aviador recordant més per estètica a George Michael que a un cantant de power melòdic.
Després de la preceptiva intro, presentació de la seva nova Punish & Enslave, seguida de la corejadíssima Crimson Thunder, per continuar amb un altra nova, Legion. Un públic fidel i entregat als suecs seguia amb el cap o el puny els cops de bombo de l'excels Anders Johansson i aclamava cada "pose" d'Oscar Dronjak o cada tornada de Joacin Cans. Blood Bound va donar pas a la trilladíssima pero ben rebuda Renegade. A continuació Hallowed Be My Name (del seu darrer treball), després The Abyss, Last Man Standing i a continuació un dels moments àlgids de la tarda-nit, i és que Heading The Call fa moure les cervicals a tothom. Baixada de velocitat per deleitar-nos amb la sutil Glory To The Brave, que encara que ja estem farts de sentir-la és un gran tema de punta a punta. La instrumental de nou del darrer disc Somethig For The Ages va servir pel lluiment (més si cap) de Pontus Norgren i perquè Anders Johansson es marqués un solo de bateria de no més de tres minuts pero que va deixar els presents amb un pam de nas. Tocava el torn per la presentació de la banda i del llançament del disco Any Means Necessary, seguida de Carved In Stone i de la bombàstica The Way of The Warrior, que van donar pas a la balada-mig-temps del nou treball, Between Two Worlds introduïda per Pontus i una guitarra acústica. Per finalitzar, Riders of The Storm amb un públic entregat a tope que acomiadava breument els suecs, que van reprendre els bisos amb Trailblazers, seguida de Let The Hammer Fall i al cap d'uns segons l'apoteosi amb Hearts On Fire.