The Cavern (Saragossa)

06 / 02 / 2009

La nit es presagiava màgica quan em van trucar cap a les vuit de la tarda per acudir a les proves de so de les dues bandes. Al arribar a la sala, la porta d'accés no feia justícia al que et trobaves a dins, un local en un soterrani, petita pero coqueta i amb molt encant i com el seu nom indica decorada en exclusiva amb motius dels Beatles.

Tot just abans de les proves de so d'ambdues bandes, Laura, la baixista de les Sisters ("les" amb permís dels senyors guitarristes) es va treure de la màniga uns productes típics de la seva terra d'adopció, Extremadura, que va fer més portadora la gana que començava a atacar-nos, "this is rock&roll".

Vam veure les proves de Inordem, que no el concert per problemes que no venen al cas, i el que es va presenciar ens va deixar un bon gust de boca, interpretant dos temes amb so potent i rotunt que per qui no conegui la banda es podrien ubicar en la ona dels Hamlet. Nois, us en dec una.

El concert d'Sweet Little Sisters va començar amb cert retard, cap a un quart d'una sortien a escena com un huracà les tres noies i els dos components masculins, posteriorment s'incorporaria Gema als teclats. Monty amb la seva veu macarra i trencada quan vol i dolça si s'escau; Lau a les quatre cordes, suggerent, provocadora, despiatada; Priscilla impecable a les caixes i fent cors; Sergi amb la seva Les Paul és pur rock and roll i Nacho amb les altres sis cordes (quin present i futur té aquest xicot) més la citada Gema amb els teclats formant una banda que sona com un bulldozer.

Venien a presentar-nos el seu treball Apocalipstick i redéu que així ho van fer començant l'actuació amb dos dels temes que el composen, Rock&Roll 24/7 (tota una declaració d'intencions) i Alex and the sweet Transvestit, per donar pas a l'anterior Charlie's Song, alternant amb la nova Cauterized, tornant al primerenc Livin' Rockin amb Kill me i oferint altre cop nou material amb Do you wanna get some fun?

A continuació una versió de Motorhead, Born to raise hell, amb Laura a les veus i Monty tocant el baix que va fer les delícies dels presents, per donar pas a un mini-set acústic de dos temes, Sergi amb una guitarra acústica, acompanyat de Nacho amb la seva desendollada i Monty i Pris fent cors o primeres veus depenent de l'ocasió. A més també es van marcar el Wicked game de Chris Isaak i un Is this love de Whitesnake impressionants.

Però l'escàs públic present tenia fam de tralla i rock and roll així que Made for the night va tornar l'escalfor a la sala. Chainsaw fever, Shout it out, Livin' rockin i Gimme rock&roll va caure com una piconadora per donar pas a un fi de festa impressionant amb un altra versió, Highway to hell (AC&DC) que va fer que tots els presents saltéssim i cantéssim com si tinguéssim als australians davan i és ue molts dels presents allà feia poc que havíem aconseguit entrades aquell mateix dia pel concert a Barcelona del proper juliol.

Si hagués de resumir el concert en una paraula, aquesta sense cap mena de dubte seria ACTITUD, així amb majúscules. És el que transmeten aquesta banda valenciana des d'un escenari, així doncs, aproximadament una hora i quart de ROCK AND ROLL.