|
Razzmatazz II (Barcelona) 01 / 02 / 2009 Els Kreator s'han tornat a fer asidus en els darrers anys dels escenaris de l'estat espanyol. Hem pogut veure'ls en festivals i gires de sales amb sort diversa pel que fa a assistència ja que, i si parlem de la ciutat de Barcelona, tant aviat han tocat a la Razz I com a la II. Val a dir que circumstàncies com el dia en que cau, les bandes teloneres (amb tots els respectes no és el mateix Celtic Frost que Caliban) o la situació de la butxaca de cadascú juguen el seu paper. Malgrat tot, ens congratulem que ens visitin sovint ja que són tot un referent del thrash metal i els seus directes no acostumen a decebre gens. A més, venien acompanyats d'un paquet de bandes que al meu parer van passar davant del personal amb més indiferència que res.
En primer terme Emergency Gate liderats pel vocalista Matthias Kupka de Suidakra presentant el seu nou Rewake. Eluveite van patir el so més horrorós de la nit tot i les ganes que hi van posar en tot moment defensant el seu Slania. Els Caliban van passar força desapercebuts i tampoc em va donar la impressió d'esforçar-s'hi molt, i és que tothom estava més pendent del que havia de venir. Tots érem conscients que al ser el concert a la II de Razzmatazz l'anunciat montatge "espectacular" en 3D d'aquesta gira seria impossible que se'ns oferís i així va ser. Tant sols telons de fons i als laterals a més d'una pantalla on s'hi van poder veure diferents projeccions de videoclips i recursos. Després de la mítica intro del Pleasure to kill, Chaos of the damned van sortir a escena amb un parell de temes del nou disc com Hordes of Chaos i Warcuse. Les guitarres van estar en tot moment una mica baixes deslluint el protagonisme que sempre han tingut en els penetrants riffs del grup però no va ser un factor que deslluís el show en especial. Mille no perd amb els anys el nivell vocal i tots plegats es mostraven força compactes, com va acabar sent durant tota la nit, valorar la tasca un cop més de Sami Yli-Sirniö a la guitarra, el millor complement que mai ha tingut Mille Petrozza.
Ben aviat van arribar un grapat de clàssics amb Extreme Agression o Phobia que van començar a dibuixar uns somriures prominents entre els assistents. També vam tenir oportunitat de gaudir de temes força més recents com Voices of the dead o Enemy of God amb la que Miller es va encarregar de deixar ben palesa la seva militància anti-religiosa, cosa que crec molts compartíem. Des d'aquest moment el set-list es va basar en temes de la discografia del grup alternat amb algun tema del nou disc que al final van ser quatre els interpretats de la nova obra, als citats cal afegir Amon Ruk i Destroy what destroys you, més avall podeu consultar tots els temes. Si voldria comentar que, un cop més, es mostren força conservadors alhora d'escollir repertori ja que estarem d'acord que hi ha temes que cal interpretar (fet que passa amb totes les bandes) però amb una discografia tant brillant seria molt interessant aportar als directes alguna cosa més. En aquesta ocasió només podríem considerar com a sorpresa el fet que incloguessin Coma of Souls ja que la resta són habituals. Malgrat tot, un plaer veure de nou els alemanys uns mesos després d'haver-ho fet en l'incomparable marc de Wacken i, un cop més, no deceben. Set-list: Intro/Chaos of the damned Hordes of Chaos Warcurse Extreme aggression Phobia Voices of the dead Enemy of god Destroy what destroys you Pleasure to kill People of the lie Coma of souls The patriarch Violent revolution Terrible Certainly Betrayer -------------------------- Amok Run Riot of violence Flag of hate Tormentor Text - Albert Perera Fotos - Raúl Sanz
|