Bikini (Barcelona)

24 / 01 / 2009

Es pressentia que alguna cosa important passaria a la Bikini el dissabte tot i el temporal que patia Catalunya i Barcelona en particular. Una hora abans de l'obertura de portes la cua arribava a l'avinguda Diagonal i, a més, s'havia penjat el cartell de "sold out" des de feia estona. Un cop dins el personal es va anar atapeïnt i abans de començar ja era força complicat arribar a la barra a buscar res per veure.

Van saltar a l'escenari els castellonecs Runic faltant uns minuts per les nou de la nit. Una banda molt rodada perls escenaris i que practica un death-viking molt elaborat, cosa que fa que en directe perdin alguns dels matisos que van aconseguir plasmar al seu Liar Flags, sobre tot pel que fa als instruments folk, que saben suplir amb ganes i entrega. Es notava que és una banda ja força coneguda i sobre tot esperada per molts dels presents que van corejar els temes des de l'inici. When the demons ride, Ambush o la homónima al disc Liar Flags van fer disfrutar als presents d'una bandaque amb una mica de sort no haurien de tenir problemes per triunfar a Europa, ja que tenen qualitat de sobres per destacar en un estil que s'està posant de moda.

Amb la sala plena del tot van aparèixer a l'escenari els suecs Amon Amarth per presentar-nos el seu Twilinght of the Thunder God, el seu aclamat darrer treball sortit a la venda al setembre passat i que ha aconseguit col·locar-se en totes les llistes de vendes dels països escandinaus. Van començar el show amb el tema que dóna títol al seu nou disc, per continuar amb Free will sacrifice i Asator que va donar pas a una salvatge The fate of Thorns.

A Fury Divine va crear l'ambient propici per un dels temes estrella del nou plàstic, Guardians of Asgard que a la vegada ens va introduïr una excel·lent Runes to my memory (personalment crec un dels millors temes del grup) i la apoteósica Victorious march. Els temes anaven caient un darrere l'altre sense treva, An ancient sign of coming storm, Varyags of Miklagaard, Metalwrath van arrasar Barcelona com els vikings envaeixen qualsevol poblet. Pel final ens va guardar l'esperada Death in Fire, corejada i saltada per tots fins l'extenuació.

Els bisos van començar amb Valhall awaits me, per continuar amb Cry of the black birds i tancar definitivament l'actuació amb el seu ja clàssic The pursuit of vikings que si s'havia refredat l'ambient, el va elevar fins que va tornar a bulllir. En fi, headbanging vertiginós, riffs de guitarra punyents i una atronadora bateria van aconseguir un ambient perfecte, si bé la sala es va quedar petita per l'entrada que havia. Si s'hagués pogut passar a una sala de dimensions majors, l'espectacle hagués estat sense igual o més intens però més cómode pels soferts fans que van patir una calor intensa i una falta d'espai que feia pràcticament impossible qualsevol moviment.