Razzmatazz 2 (Barcelona)

18 / 01 / 2009

Aproximadament a tres quarts de vuit van saltar a l'escenari els hard-rockers H.E.A.T. Al voltant de 35 minuts d'energia que van caldejar l'ambient d'una sala amb tres quartes parts de l'aforament ocupades. Pantalons elàstics, barrets, esportives de bota, en fi, tota la parafernàlia de qualsevol grup de hard rock dels vuitanta, així com una actitut envejable i un gran nivell musical.

André Matos va sortir a les taules per presentar-nos el seu nou Time to be free. Correcta actuació vocal del brasiler que va anar de menys a més pel que fa al seu timbre de veu. Una bona banda en la que destaca Hugo Mariutti a les guitarres i sobre tot Eloy Casagrande a la bateria, un xaval de 17 anys amb un gran present, però sobre tot un futur impressionant. El set-list va barrejat els seus temes nous i clàssics d'Angra amb la finalització apoteòsica de Carry On. Bon concert però sense arribar al nivell d'entreteniment de HEAT... ni del que ens esperava a continuació.

Poc després de dos quarts de deu sortien Edguy a menjar-se el món. Presentació del seu darrer treball Tinnitus Sanctus que va posar de cap per avall la sala, sobre tot als incondicionals de les primeres files. Un set-list basat principalment en el nou plàstic del que van tocar Dead or rock i Speedhoven per començar l'actuació. El single de llançament Ministry of Saints fou dels següents per donar pas a un solo de bateria que marcaba el final de la primera part en la que també van interpretar Tears of Mandrake, Babylon i The Pharaoh.

La segona part va començar amb la també nova The pride of creation, per continuar amb The Headless Game i la corejadíssima i tendra Save me finalitzant amb l'aclamada Superheroes que va fer ballar i cantar a tots els presents

Després d'una breu aturada, tres temes ens esperàven pels bisos, Out of Control, Lavatory love machine i King of fools com a colofó final a una excel·lent actuació que si se li ha de posar algun però cal dir que van allargar excessivament amb les presentacions de Tobias Sammet, que d'altra banda és capaç d'animar al personal com ningú amb els seus balls i carreres durant la interpretació dels temes. Tretze temes dels quals cuatro van ser nous, quasi dues hores de concert i una bona entrada (recordem que era a la 2 de Razzmatazz) van fer del d'Edguy un gran concert.

En resum, una gran vetllada de Hard'n'Heavy en uns dies en que se'ns acosta una allau de concerts de tots els estils dins el món metàl·lic.