| Destruction + Angelus Apatrida + Koma + Somebuddys |
 |
 |
|
Festa Major de maig (Lleida) El sempre difícil de sonoritzar Pavelló Nou dels Camps Elisis va veure doncs com començava la nit amb els locals Somebuddy's que van aconseguir moure mínimament el personal però molts per desconeixença i altres al esperar la resta de bandes no van aixecar moltes passions.
 Finalment, Destruction. He de dir que el fet de veure una banda així a Lleida em provocava una sensació extranya la veritat. He de dir que no els vaig veure amb la força d'alguns anys enrera, per exemple en la seva gira telonejant Dimmu Borgir, segurament una cita com aquesta no deu resultar excessivament motivadora però s'ha d'estar a les verdes i a les madures. Pel que fa al set-list van jugar a cavall guanyador amb clàssics com Curse the gods amb la que va obrir seguit de Mad Butcher temes de treballs com The Antichrist tot i que les referències a la discografia recent de la banda des del seu retorn van ser molt poc nombroses. El so va ser acceptable tenint en compte l'emplaçament i, malgrat totes les objeccions que hi puguem posar, veure una banda com Destruction a Lleida és un petit somni. Els Koma són la típica banda que quan les coses semblen ja del tot decaigudes en qualsevol sala, festa major o festival poc o molt animen al personal ja que l'estil que ofereixen agrada tant a rockers, punks, heavys o fins i tot amants de sons una mica més contundents com podria ser el thrash. Per això sempre encaixen força bé allà on els posis. No era la primera ocasió que els podíem veure a Lleida ja que en una de les edicions del festival Senglar Rock que encara es celebra aquí vam tenir ocasió de veure'ls. A qui no reconforta escoltar una lletra com la de Mi Jefe? En fi, almenys distrets tot i que no despertin excessives passions cumpleixen perfectament. No voldria acabar aquesta ressenya de la Festa Major de Lleida pel que fa al que ens pot interessar als seguidors del rock i heavy sense comentar l'actuació del diumenge dia onze de Juliette Lewis and The Licks. Pels que no ho sapigueu aquesta actriu de Hollywood ja fa uns tres anys que va decidir engegar aquesta banda i a fe de Déu que ens va deixar amb un pam de nas. Rock-punk contundent i amb una banda solvent que en el marc, poc acostumat pels seguidors dels sons durs en aquestes festes, d'un dels escenaris exteriors ens va gaudir d'allò més. Però per si no fos poc, m'atreviria a dir que el millor no va ser la música si no la mateixa Juliette que no parava de moure's enérgicament, dirigir-se al públic i viure intensament la música. Crec que a tots ens va venir a la ment la manera de fer sobre l'escenari de Iggy Pop però en femení, impressionant. Per si no fos poc va acabar versionant els AC&DC, tot un descobriment en directe. Text: Albert Perera Fotos: Oscar Camarasa
|
Una banda a la que tenía ganes de veure són Angelus Apatrida ja que els seus dos treballs mostren un nivell i idees molt clares tot i que no fan res nou ja que ofereixen un thrash molt en la linia de Kreator per exemple. No em van decebre gens musicalment, bona actitud, presència i interpretació repassant temes com Vomitive entre altres majoritàriament del seu segon cd Give'em war. Si que els comentaris i quan s'adreçaven al públic em van donar una impressió molt típica de les bandes espanyoles. M'explico. Això de continuament deixar anar renecs sense parar i la típica actitud que trobo patètica del heavy "ortodox" de voler semblar més dur que ningú i més heavy que ningú almenys jo no me la crec. Si van per aquest camí, doncs bé, una banda estatal més que no farà res. Per la resta tenen el nivell per arribar a tota Europa i fer alguna cosa sonada.