Apolo 2 (Barcelona)

26 / 03 / 2008

Un no sabia que esperar pas d'aquest concert. D'entrada el fet que una banda novell, amb només un treball i que a sobre és el de debut i forana a les fronteres europees (Brasil) giri pel vell continent com a cap de cartell no deixa de ser curiós com a mínim. La cosa però tenia trampa i tota la publicitat prèvia del concert ja se'n va encarregar de difondre segurament el principal atractiu de la cita, la presència de Jeff Scott Soto acompanyanat al grup. De fet, el gran Jeff poc menys que ha "apadrinat" el grup i canta en un dels temes del seu primer treball.

Així doncs, nou viatge a la ciutat comptal sabent que Jeff Scott és tota una garantia però expectant sobre com es plantejaria tot plegat. La sala escollida fou l'Apolo 2 que va gaudir d'una assistència de públic bastant fluixa per una cita que va acabar revelant-se com imprescindible per qualsevol amant del hard-rock melòdic.

Si com deia anteriorment la cita ja era peculiar, trobar-nos amb l'anunci d'absència de teloners i que ens hauríem d'esperar fins a les deu de la nit doncs vosaltres mateixos...

Un cop dins salten a escena Tempestt i tant sols amb el primer tema que van interpretar ja van quedar clares bastantes cosetes. Estem davant un grup molt jove amb un futur que promet, per mostra un botó ja que només cal comentar que el bateria té 14 anyets i toca i canta com els angels com va demostrar avastament. La resta de membres no crec que passessin dels 25 la veritat. També va quedar clar que ja ara són instrumentistes més que competents i que el so que gaudiríem va ser força bo.

Tant sols tenint un disc ens van anar oferint temes d'aquest Bring 'em on amb versions que van anar fent la delicia dels presents sent la primera l'Start from the dark de Europe o Burn de Deep Purple a meitat del qual va saltar Jeff Scott Soto amb tota la força i ganes que acostuma i que no són poques.

Fins aquí va ser un concert professional, competent i de qualitat. Des d'aquest moment una autèntica festa i és que aquest home és únic i immillorable.

Musicalment i des d'aquest punt la cosa va començar amb el tema que interpreta junt als Tempestt al seu grup anomenat Insanity Desire i un tema de la carrera de Soto en solitari com Eyes of love. Les bromes entre tots els músics, amb el públic, amb els borratxos presents, de futbol... etc. no van parar de ser presents en tot moment i sobretot entre temes, i és que Soto és un showman al més pur estil.

D'aquesta manera vàrem anar escoltant versions com el Panama de Van Halen, Crazy de Seal (imprescindible en els concerts de Soto), temes de la banda sonora de la pel·lícula Rock Star com Stand up and shout o, i com era d'esperar algunes peces de Talisman que tot i que fa poc que van anunciar que ho deixaven ja es troben a faltar la veritat.

Algú del públic va interpelar Jeff perquè interpretessin un tema de Journey al que educadament va contestar declinant l'oferta pero vet aquí que en els bisos ens va oferir un tema de la banda per compensar, segons ell, que en el seu pas per l'estat l'any passat no vinguessin a Barcelona. Així doncs, Separate Ways va fer enbogir tothom.

Un cop més, i tot i que el vocalista americà acostuma a fer concerts generosos marxem amb la sensació de voler-ne més. Haurem d'esperar i valgui aquesta petita crónica com a resum d'una gran nit que només es pot fer una a la idea sent-hi present.

                                                                                                                                                                      Text: Albert Perera / Foto: Metal Symphony (Madrid)