Mephisto (Barcelona)

03 / 03 / 2008

Extranyes si més no les circumstàncies que van envoltar aquest concert. En primer terme no és que hagi gaudit de molta difusió en els canals habituals i especialitzats de l'escena, cosa que podria ser el més important ja que si no és aquí on, però a més a més, era una única data a l'estat espanyol d'una banda que mai havia vingut i que a priori hauria de despertar una mínima expectació arreu si més no pel passat que acrediten. A més, els dies precedents va córrer el rumor que l'actuació no es faria.

Tot plegat va afectar la presència de públic que va ser més aviat pobra amb uns 100 i escaig persones sent generosos però on et reconcilies amb tots els valors que representa la nostra escena veient que malgrat tot encara n'hi ha que es mobilitzen i disfruten i recolzen com mai, el mal és que siguem tant pocs...

Per aquestes coses que només passen aquí la resta del cartell que acompanyava Flotsam and Jetsam a la resta d'Europa no va venir i en el seu lloc vam presenciar dos bandes catalanes. La primera Crisis Alma que en poc més de mitja hora ens van oferir un repertori a mig camí del heavy clàssic, tocs de power i progressiu incloent elements que podrien recordar el flamenc.

Curiosament la següent banda Redox, de la que ja en coneixíem l'existència i trajectòria, ens va sorprendre aquest cop al tenir com vocalista una noia en el que sembla han estat profunds canvis en la formació. Tot i la major experiència d'aquests no van acabar d'entusiasmar al meu parer segurament de la falta d'acoplament de tot plegat tot i no tenir mals temes.

Amb força retard sobre l'horari habitual de les actuacions en dia laborable a la ciutat comptal van aparèixer finalment Flotsam and Jetsam. Val a dir que no sabíem que esperar de l'actual formació, quins membres tindríem oportunitat de veure i en quin estat. La veritat és que només vaig reconèixer Eric A., el vocalista de tota la vida, la resta hem resultaven desconeguts però al llarg del concert van demostrar un gran nivell i actitud.

Cal esmentar que tot i que durant els primers copassos del tema inicial Iron Tears no es va notar gens posteriorment, i ell mateix ho va comentar i disculpar, vam comprovar que la veu d'Eric estaba greument afectada per una grip-constipat-malaltia o ves a saber qué ben pausible per la seva cara. Malgrat tot, al meu parer tot i aquestes condicions va cantar prou bé.

Pel que fa al so poc es pot esperar d'una sala com Mephisto però tot i així almenys es podia distingir cada instrument suficientment. Un altre dels aspectes destacats era saber com encararien el set-list donat que era el primer cop que visitaven Barcelona i, de fet, va passar una mica el que es podia esperar ja que van donar una mica més de protagonisme a les seves dos obres més conegudes i aclamades com són el debut Doomsday for the deceiver i No place for disgrace.

Així doncs, en aquesta tesitura vam poder escoltar peces memorables de la "segona divisió" de l'època daurada del thrash (tot i que molts cops haurien d'estar a primera) com Hammerhead, Hard on you o I live to die (especialment celebrada) per citar els més destacats. La resta de treballs de la banda, alguns dignes altres prescindibles, van passar amb diferents reaccions.

Si que va disgustar bastant al personal el fet que l'actuació tant sols va durar una hora i deu minuts amb bisos inclosos cosa que més d'un va qualificar d'estafa. Home, tot es respectable però veient l'estat del cantant Eric A. després d'un viatge des d'Holanda per fer aquest concert i a l'endemà havien de ser a Alemanya doncs mira, ja està bé, tot i que un parell de temes més ens haguessin deixat més bon regust. Almenys podem dir que els hem vist uns pocs...