Palau Olímpic de Badalona (Badalona-BCN)

03 / 10 / 2008

Segurament molts no estaríeu d'acord amb la l'aparició d'un músic com Bryan Adams en una web de la temàtica d'aquesta però cal deixar de ser absolutista en tots els aspectes d'aquesta vida. Tots sabem que els límits en el món musical són prou difosos i fins i tot en un mateix estil com el heavy metal es fa difícil molts cops la classificació en diferents gèneres que tant ens agrada a tots.

Així doncs, amb la única voluntat de presenciar un bon directe d'un personatge prou destacat dins l'escena musical arribava al Pavelló Olímpic de Badalona quan tot just el protagonista de la nit es trobava enmig del públic sobre una petita tarima interpretant alguns dels seus clàssics com Can't stop this thing we started o Please Forgive me. Primera sorpresa doncs.

Un cop situat vaig poder comprovar que el pavelló no era ni de bon tros ple, i és que la popularitat i qualitat dels treballs del canadenc ha minvat en els darrers anys. Tot i ser força sobri el muntatge que se'ns oferia acabava resultant més que atractiu amb pantalles a banda i banda de l'escenari (amb les imatges en blanc i negre curiosament), a més del fons del mateix, i tres estructures mòbils de llums també en la part posterior donant un toc molt dinàmic.

Ja amb Bryan Adams damunt de l'escenari van començar dues hores de concert que no van decebre a ningú. Era d'esperar que es recolzés en el gran nombre de peces bàsiques que acredita i així va ser sonant per exemple Summer Of '69, Everything I Do, Run To You, The best of me, Cuts like a knife o Heaven a més de la celebrada Have you ever really loved a woman, escrita per la pel·lícula Don Juan de Marco, i que en el seu moment va interpretar amb el guitarrista de flamenc Paco de Lucía.

La cosa no va defallir ni un moment i el canadenc va mostrar una forma excel·lent tant en veu com instrumentalment, deixant de banda el gran Scott que és un espectacle a banda amb la seva guitarra des de dóna la impressió que sempre al servei del senyor Adams.

Se'ns dubte un dels moments més esperats dels concerts de Bryan Adams en els darrers anys és quan tria una noia del públic per pujar a cantar Baby when you're gone. Aquest l'escollida fou una tal Helena que no tant sols va complir amb el repte d'allò més bé si no que es va mostrar molt còmoda en tot moment a l'escenari conversant amb el cantant i saludant tots els músics.

Amb una segona tanda de bisos que van incloure peces com Let's make a night to remember i All for love deixàvem el Pavelló amb un bon regust de boca i ganes de repetir. Tota una festa.