| Testament |
 |
 |
|
Apolo (Barcelona) Durant els anys, i ja són uns quants seguint i gaudint de l'escena del heavy metal, un ha pogut aconseguir veure en directe quasi totes les bandes que més m'han motivat en qualsevol sentit. Fins i tot aquelles que han estat desfetes gràcies a les prolífiques reunions dels darrers temps i que sembla no tenen fi. M'atreviria a dir que ja són poques les que em queden i ara que encara puc doncs satisfer aquest petit plaer dons no me'n sé estar..  En aquest calorós dia de juny era una de les ocasiones esmentades. Ja que en els darrers anys se m'han escapat en festivals i ara que han tornat amb totes les de la llei, disc inclòs, no volia deixar perdre l'ocasió i un cop més toca fer camí cap a la ciutat de Barcelona per veure Testament.Està despertant força expectació, dins l'àmbit que li correspon evidentment, aquesta etapa del grup. Més encara si tenim en compte que ho fan amb la formació original menys a la bateria on trobem al gran Paul Bostaph, així doncs quasi que millorem amb el canvi. És en aquest punt que escoltem nou material amb More than meets the eye però ben aviat tornem a èpoques pretèrites amb Low o Trail of tears. Els temes del darrer treball The formation of damnation no van baixar gens el nivell del concert com va demostrar la següent Hechman's Ride però encara és aviat per enfrontar-se cara a cara per exemple amb les següents Souls of black o The preacher amb el que finalitzaven abans del bisos.
Text: Albert Perera Fotos: Carlos Oliver 
|
Finalment, Testament. Amb la intro de rigor apareixen amb al reconeguda Over the wall i un so força alt de volum que es va mantenir durant tota l'actuació fent que molts cops es fes aquell efecte bola que tots coneixem. Tot i així tampoc no va ser excessiu. Es notava que el concert era esperat per la reacció dels presents, a més, ens van oferir un reguitzell de clàssics que ens va deixar amb una bona rialla, segurament per compensar els anys d'absència. Així doncs, van sonar Into the pit, Apocalyptic City, Practice What You Preach, The New Order i Electric Crown. Chuck Billy continua mantenint aquella veu atronadora, Eric Peterson exercint amb la solvència habitual, Alex Scholnick posant el punt de qualitat..., en fi, la banda al complert a gran alçada.