| Arch Enemy + Onassis Day |
 |
 |
|
Salamandra 1 (Hospitalet del Llobregat) 13 / 11 / 2007 No serà per no haver vist anteriorment Arch Enemy en directe però la tornada de Chris Amott al grup, la nova sala on es feia el concert i, perquè no dir-ho, el fet que és dels grups amb més qualitat de l'escena extrema feia que un fred dimarts de novembre decidís fer quilòmetres un cop més per gaudir d'un directe.
Quan hi vaig accedir els Onassis Day ja estaven actuant. No és que m'apassioni el grup però només el vocalista Charly diria que hi va posar tot el que tenia. També entenc que la fredor del públic davant el que veien no hi ajudava gaire... De tota manera va ser una bona presentació del seu darrer treball homònim. A més, van tenir l'atreviment de dirigir-se al personal en català!!!, una banda de les comarques de barcelona actuant a casa oooohhhhhh!!!!!!!! Fora bromes, és trist que ho hagi d'esmentar.
Com era d'esperar obren amb Blood on your hands empalmant amb el primer tema que ens va donar a conèixer Angela Enemy Within. Tema a tema el so va anar millorant i finalment en vam poder gaudir de manera notable durant tot el concert. La tasca dels músics com sempre va ser notable i és que es tracta de músics experimentats i amb experiència. Al meu parer va resultar un set-list molt equilibrat que va poder satisfer a tothom però cal també pensar en el fet que en hora i quart no hi ha temps per més. La cosa va seguir amb temes pretèrits com Dead eyes see no future, My apocalypse i I am legend/Out of blood per oferir-nos més nou material amb Revolution begins. Si altres cops l'únic que no m'havia fet el pes és l'actitud excessivament teatral d'Angela aquest cop la vaig veure més natural que mai, per exemple dirigint-se al públic amb la seva veu natural i no amb la gutural que canta, per fi!!!! Que som persones i la música és una cosa però no calia continuar actuant per parlar amb la gent. Natural, enèrgica i en plena forma, segurament en la millor que l'he vist. Michael Amott segueix treient sons extrems i alhora melodia com ningú a l'escena. Caldrà veure ara la reunió amb Carcass. Tornant al show en sí fins i tot ens van oferir d'aquell llunyà Burning Bridges com The Immortal. Pocs esperàvem escoltar res en directe d'aquell disc. No van faltar el que podríem anomenar hits del grup com Ravenous, Nemesis o la final i aclamada We will rise. En fi, si alguna nota negativa es pot buscar és la durada del concert però per la resta res a dir. Molts encara no aproven el petit canvi que va experimentar el grup amb l'entrada d'Angela. És evident que el fet de ser donar ha fet que part del públic que els hi presti atenció sigui per aquest motiu però al meu parer la seva tasca no es pot desmerèixer i els àlbums parlen per sí sols, això és música i el demés tonteries. Set list:
Text: Albert Perera Fotos: Marcel·lí Dreamevil/Albert Perera
|
El primer alicient (o dubte) era la nova sala. En primer terme dir que la impressió va ser força bona. No sabria dir en quina part de l'Hospitalet es troba ja que desconec totalment la ciutat, però si que es troba a peu d'un carrer que em va donar la impressió que feia de divisòria entre una mena de polígon industrial i els blocs de pisos habituals de la ciutat. La sala en sí és àmplia, ben aillada, un escenari potser una mica petit pel que desitjarien els grups però suficient. Disposa d'una àmplia barra, una zona tancada per fumadors i bona visió des de tot arreu. Un notable ja que a més va sonar més que acceptablement. La capacitat diria que és d'uns 900 espectadors i va registrar tres parts d'entrada per veure els suecs. Val a dir també, i desconec les raons, que va ser la única data a tot l'estat espanyol. Sort que almenys és a terres catalanes... 
Arribava l'hora d'Arch Enemy. Apareixent primer Daniel a la bateria poc a poc i amb la intro de rigor van aparèixer tots els membres, la darrera òbviament Àngela just abans de començar a cantar provocant l'esperada reacció del personal.