|
Pavelló Olímpic (Badalona) 02 / 11 / 2007 Ja feia uns quants anys que Dream Theater no visitava terres catalanes, crec recordar que el darrer cop va ser al Pavelló de la Vall d'Hebró actuant sense banda acompanyant. Fent memòria d'aquest concert i altres que he pogut veure dels nova-iorquesos a la ciutat comtal un pot veure sense cap mena de dubte la progressió en el seguiment del grup. Encara recordo aquella gira del Falling Into Infinity a la sala Razzmatazz (o encara era Zeleste?) davant un públic prou nombrós sent llavors una banda de grans minories. Ara quasi omplen del tot un pavelló com el del Joventut amb tota mena de públic demostrant que es pot ser un virtuós arribant a calar en el personal. Aquest cop han escollit anar acompanyats d'una banda amb qui poden tenir certes similituds i que resultava un bon aperitiu per anar fent boca, Symphony X. Abans d'anar amb el que va ser el concert dels dos grups voldria fer esment del plaer que va ser poder mantenir una entrevista hores abans del concert amb el gran John Petrucci que podreu escoltar al nostre espai radiofònic i que posteriorment penjarem a la web, senzill i amable... i no us dic l'equip que tenia al camerí només per escalfar!! Arriba l'hora i puntualment salten a escena Symphony X amb el poc espai que els havien cedit els caps de cartell. El veritable handicap va ser al meu parer un so força pobre i un joc de llums més que escàs durant el concert. Russell Allen va demostrar que és un excel·lent cantant i Michael Romeo un nou deixeble del senyor Malmsteen. Malgrat tot van agradar amb temes com Set the World on Fire amb que van obrir o altres del nou treball com Domination, a més de vells temes com Sea of Lies. Com és habitual sobren les bromes amb spanglish i les continues refències al contents que estan de ser a "Espanya". Un semàfor en vermell, recordeu que és un dels motius del darrer disc, indicaba que encara faltava una mica per Dream Theater. Passaven els minuts i el taronja va fer pujar els ànims. Al iluminar-se el verd i començar les projeccions en l'habitual pantalla de fons de les seves darreres gires l'esclat fou gran. Des de la primera nota fins la última van oferir un concert digne de càtedra, amb una presició de disc, interpretacions milimètriques i un so molt bo. John Petrucci va ser l'amo i senyor ja que el seu instrument i les seves demostracions van regnar per damunt dels seus companys i ja sabeu que tots els instrumentistes del grup són uns mestres en el seu terreny però la resta es va limitar a complir el seu paper que no és poc. Sorpresiu va ser que la intro que van interpretar va ser Also Spoke Zarathustra (célebre per ser el gran moment de 2001: Odissea de l'espai) seguit de Constant Motion. Molts eren els detalls a observar a l'escenari, òbviament els músics, però les projeccions de la pantalla va acaparar l'atenció en molts temes ja que oferien animacions dels membres del grup entre altres coses a mena de pel·lícula o història que lligaven molt bé amb la música. També els detalls d'escenari amb dues formigues gegants flanquejant-lo, fanals de carrer...etc. Un dels detalls més "carallots" del concert va ser un barret de palla llençat des del públic que James Labrie va llluïr en un parell de temes, Jordan Ruddes en un i John Myung va rebutjar categòricament amb més criteri. M'atreviria a dir que els temes interpretats va ser el de menys ja que qualsevol amant de la música, el virtuosisme i la melodia podia haver disfrutat al meu parer, tot i així, dir que van sonar Blind Faith, Surrounded, Strange Deja-Vu, Forsaken, The Eternal Night, un emotiu The Spirit Carries On o una Take The Time retocada per l'ocasió amb molt bon criteri entre altres. Definitivament el grup ha arribat a un status de grup gran amb lletres majúscules. S'ho han guanyat a pols crec i ho tenen ben merescut. Més de dos hores de concert, pocs ja s'atreveixen amb aquest minutatge amb un bis on Mike Portnoy lluïa la samarreta del Barça. Menció apart mereixen els preus d'escàndol de les samarretes, 32 € una samarreta i 60 una dessuadora. Preus teatrals, concert de somni. Albert Perera
|