| Slayer + Bloodsimple |
 |
 |
|
Razzmatazz I (Barcelona) 20 / 06 / 2007 Si el maligne existeix i té banda sonora, m'atreviria a dir que la música que sonaria seria Slayer. Deixant de banda consideracions de les creences de cadascú pel que les tingui i hi vulgui perdre el temps cada cop que una de les bandes bàsiques per entendre les vessants extremes del heavy metal visita terres catalanes alguna cosa es remou dins meu, senzillament s'hi ha d'anar. I, a més, al cap de tres dies nova cita amb ells al Monsters of Rock de Saragossa, tot un luxe!!!, però ja és un altra crónica... Ja fa temps que no m'atreveixo a fer prediccions sobre l'afluència de públic a un concert ja sigui en sala, festival o festa major!!?? ja que és impossible fer previsions sobre la disponibilitat de la gent, ganes, dia de la cita i altres circumstàncies incontrolables i subjectives. Així doncs, en una cita com aquesta un ja no sap que esperar quan ha vist el grup en familia amb 500 persones, amb 1000 com sardines o com semblava en aquesta ocasió amb unes 2000 i un ple considerable a la Razzmatazz I. Accedia a la sala quan els Bloodsimple ja portaven alguns temes de la seva actuació. No coneixia pas a la banda i contundència no els faltava. A mig camí entre el thrash, el hardcore i sons del nu metal em recordaven a bandes com Mastodon i altres referències dels EEUU que semblan haver-se especialitzat en els darrers anys en aquest tipus de grup. Van distreure i escalfar la cosa que és del que es tracta. Mereix menció especial el públic. Feia temps que no veia, si és que ho he vist mai, que una banda provoqués que més de la meitat de la sala es veiés presa de la energia del grup i no parés de moure's, moure el cap, espenyer, balla pogo, tirar-se des de l'escenari... en fi tot el que imagineu. Absolutament salvatge. La cosa no era per menys. Slayer no falla mai en directe si afegeixes un so acceptable i un volum eixordador un es veia immers en una cerimònia diabólica sense fi. Si els argument per la bogeria es diuen Die by sword, Captor of sin, la nova Cult, Mandatory suicide o Criminal insane ja mai obtindrem el perdó diví... ni falta que ens fa!!! Em va semblar que Kerry King tenia algun problema amb les seves guitarres ja que en algun tema desapareixia de l'escenari i tornava amb una nova guitarra o mirant-se-la amb ganes de destruïr-la. Des d'aquest punt fins al final el que hom pot desitjar, només pura violència sonora que és la única que s'hauria de permetre. Melodies com Postmortem, Silent scream, Dead skin mask o Raining blood ja van fer arribar al paroxisme fins al punt que notàvem que les flames de l'infern ens sucarraven els peus. Els bisos ja ens van rematar: South of heaven i Angel of death. Tot i ser conscient que l'ambient que es va crear, la reacció del personal i el volum matador van ser decisius per una impressió descomunal crec que un cop més puc dir que no han decebut i un directe d'Slayer és aposta segura. Me-mo-ra-bles!!!, un cop més, i van.....
Set List SLAYER 1. Disciple
Albert Perera
|
Arriba l'hora. Teló de fons amb la portada del seu darrer Christ Illusion a banda i banda una petita muralla de Marshalls i surten els californians sense treva com es habitual des del primer segon amb God hates us all, per cert, quina raó té aquest tema. Per si no n'hi hagués prou el segon tema ja és War ensemble seguit d'un dels nous temes. Poques coses canvien en el directe del grup. Headbanging constant, cares de mala llet de King i Hanneman i Tom Araya amb una veu que no entenc com manté i que entre temes sembla un corderet deixant-se estimar pel públic i agraïnt en veu baixa la gran reacció del públic.