| Europe |
 |
 |
|
Razzmatazz I (Barcelona) 19 / 01 / 2007 Nova visita dels suecs Europe a la capital catalana desprès del seu retorn del 2004 per presentar nou treball com és el notable Secret Society. Molts ens preguntàvem si finalment hi hauria teloners com és costum en el 99% de concerts, i la resposta és que no. El personal va tenir temps més que suficient per accedir al recinte ja que les portes es van obrir a les 20.00 i la banda no va sortir fins als volts de les 21.30. Així doncs, sols afrontant la vetllada cosa que molts agraeixen per no suportar bandes que no volen veure si no només els caps de cartell, i que altres troben a faltar per acabar de justificar l'elevat preu dels tiquets, descobrir nous talents o que les bandes tinguin oportunitat de tocar davant un públic que en altres circumstàncies mai podrien fer-ho. De fet és un aparador i una oportunitat telonejar a bandes com aquesta.
Primer cop d'ull al passat amb Superstitious, força endurida en directe i Seven doors hotel. La veu de Joey ratlla a gran nivell i John Norum ja ens ha deixat amb la boca oberta uns quants cops, per exemple clavant nota per nota el solo de Kee Marcello a Superstitious. Pocs guitarristes respecten les interpretacions en disc d'altres músics. Un altre punt a favor. Tornem al nou disc amb Let the children play on van donar protagonisme al directe en sí i no van tirar cap sample amb els cors dels nens inclosos al disc. Seguidament el que podríem considerar la sorpresa de la mà de Forever travelling, tema que no havien interpretat en tota la gira. Temps seguidament pel primer tema que sonaria d'Start from the dark, Flames seguida de Sign of the times. La resta de la banda es van mostrar en tot moment molt sobris amb unes interpretacions notables i complint perfectament, cal més per fer un bon concert? Un dels moments àlgids i segurament esperats seguidament, Carrie que continua en aquesta gira interpretant Joey sol en acústic i deixant que el públic canti a ple pulmó. Breu tornada al present pel tema-títol del nou disc Secret Society i a partir d'aquí un llarg fi de festa amb tots els temes que es poden esperar... més encara si vas veure la gira d'Start from the dark... I tot comença quan Joey ens demana si sabem quin és el tema que dóna títol al segon disc, òbviament tots vam respondre a ple pulmó Wings of tomorrow (amb part blues inclosa cortesia de John Norum) a la que van seguir Girl from Lebanon, Start from the dark i Yesterday's news on van intercalar solo i floritures diverses inclosa una mena de competició on Joey i John es retaven a veure qui complicava més la vida a l'altre, res original però ho van saber fer divertit. Per tancar el concert pròpiament dit ens van oferir Rock the night. Uns minuts de descans i dels habituals crits del públic perquè comencessin els bisos amb Got to have faith. Personalment em va sorprendre ja que m'esperava uns bisos plens dels grans hits. A partir d'aquí si es va complir el meu pronòstic amb Cherokee i la festa total amb The final countdown. Cal dir que durant Cherokke es va produir un fet que mostra la prudència dels músics i la voluntat de no ficar-se en cap merder. A mig tema va caure una senyera a l'escenari que va recollir Joey Tempest. Aquest es va acostar a un lateral i li va passar al tour-manager perquè preguntés si no era cap emblema que pogués portar problemes i si la podia lluir, un cop feta la consulta va retornar la senyera a l'escenari i Joey se la va penjar de la butxaca del darrere dels pantalons sense fer-ne cap esment ni mostrar-la. Curiositats... Finalment, m'agradaria comentar un fet que no per habitual en les actuacions de molts grups són molt desagradables si ja els has vist en alguna ocasió i és el fet que els set-list sempre estiguin basats en els mateixos temes més la inclusió d'alguns dels inclosos en el nou treball que es presenti. En el cas dels Europe va ser calcat a la gira del 2004 només treien alguns temes per donar cabuda als nous. L'única nota negativa d'una gran vetllada. Set-list: Love is not the enemy Albert Perera Fotos: The metal circus
|
Sigui com sigui van sortir els Europe a escena amb una sobrietat ben palesa. Un teló negre de fons amb el logo del grup, la il·luminació pròpia de la sala i una bateria de Ian més que senzilla en els elements que la composaven. La cosa comença amb Love is not the enemy que ja mostra que gaudirem de bon so durant tota l'actuació i un volum molt acceptable i gens eixordador. Segueix Always the pretenders configurant un inici amb dos dels temes més contundents del nou disc. Sembla que per fi algú els va explicar on tocaven ja que la sal·lutació de Joey Tempest en català va obtenir una gran resposta: “Bona nit!!, Com esteu?” van ser les seves paraules. Bon inici i punt a favor.