Pavelló "el Sotet" (Fraga)

07 / 10 / 2006

Normalment les primeres dates d'octubre sempre ens ofereixen alguna cosa interessant, musicalment parlant, ja sigui per la franja o a Saragossa. L'any passat per exemple els grans Kreator i en el present 2006 el mateix dia que el concert que tot seguit comentarem tocaven Blind Guardian a Saragossa. Almenys ni que sigui un cop a l'any poden gaudir de coses com aquestes a prop de casa..., que a Lleida millor ni us ho explico.

Fraga, com Lleida, no acostuma a donar alegries musicals als seguidors del rock dur i el heavy metal però té algunes honroses excepcions d'obligada referència. Qui no recorda aquell concert d'Iron Maiden, Helloween, Skin i Dirty Deeds just en el mateix emplaçament que aquesta nit tocaven SA? L'enorme pavelló “del sotet” era de nou doncs la cita convenientment adaptat al nombre de públic que es preveia que no va ser poc.

La benvinguda ens la donava una mena de paradetes on les penyes passaven l'estona, i sobretot bevien, tot plegat enmig de la celebració de l'inici de les festes del Pilar. I déu n'hi do l'ambient que havia... i el caos que entre beguts, cotxes i gent per tot arreu generava un petit desgavell. En fi, un cop passat tot això entrem al pavelló, on l'escenari estava disposat transversalment per adequar-se millor a l'assistència prevista, tot just quan començaven SA.

Val a dir primer de tot que l'acústica del lloc era horrorosa i si ja de per sí el so del grup no és precisament polit doncs teníem una bola considerable. També caldria ressaltar que és notable encara l'ànim del grup desprès de tot el que han arribat a passar i el suport que encara reben del personal, segurament accentuat per tot plegat. Si mai heu vist un concert de SA el guió sempre està marcat i és aquest punt que criticaria amb més èmfasi. El grup va anar encadenant temes amb els habituals escassos comentaris i expressions (Aupa ahí) de Juan, de fet, si no s'entenia res quan cantava tampoc al parlar. No van faltar però i ens van alegrar l'estona temes com Palomas i buitres, Ratas o Cienzia asesina. És curiós el pes que té encara en el directe del grup aquell llunyà i sorprenent primer disc.

Una mica més de moviment i compenetració amb el personal no aniria gens malament als concerts de SA ja que resulta molt lineal tot plegat però aquesta gent són com són i no canviaran. El final ja sabia tothom que arribaria amb Nos vimos en Berlin en la habitual hora i poc que sempre ofereixen. Per veure'ls cada 4 o 5 anys, no més.