|
Mephisto (Barcelona) 08 / 12 / 2005 Moltes ganes tenia de veure per segon cop a Barcelona la banda Michael Amott i Angela Gossow. Erem molts els que pensàvem que en la present gira quedaria fora el nostre país però gràcies a Doctor Music la cosa ha canviat. Tot i això cal lamentar, al meu parer, el canvi de local tot i que la Razzmatazz II segurament no s'hagués omplert en la totalitat si segur hagués presentat una bona entrada i s'hauria evitat que molta gent quedés al carrer sense entrada com va ser el cas. Malgrat tot, i tot i estar com sardines en llauna el so va ser bo en una sala que ha millorat aquest aspecte. Per la meva part dir que la mateixa tarda del concert vaig poder mantenir una entrevista amb Daniel Erlandson (bateria) que podeu trobar en audio a la secció de entrevistes d'aquesta mateixa web. En aquella hora de la tarda era curiós veure, a part del traginar típic dels preparatius del concert, a Daniel i Michael ben afeccionats amb els seus portàtils i Sharlee passant de les tecnologies i conversant amb tothom. Sobre Angela més val no comentar el que es deia...
Alguns imprevistos van evitar que pogués presenciar l'actuació dels francesos Gojira a qui pràcticament tothom desconeixia, jo no era l'excepció, i vaig accedir a la sala quan ja sonava el primer tema que van tocar Arch Enemy, Nemesis. La novetat destacada era que el lloc deixat per Christopher Amott l'ocupava Fredrik Åkesson, un històric de bandes melòdiques com Talisman que va donar la talla en tot moment i va demostrar que no té gran cosa a envejar dels "mestres" Amott. Els solos, riffs i demés repartien per igual i amb una qualitat fora de dubte. La banda va continuar amb Dead eyes see no future, un dels meus temes preferits i amb el personal molt pendent sent el primer dels temes d'anteriors treballs. Tornem seguidament al present amb My apocalypse. El primer disc del grup amb Angela és objecte de record amb Burning angel. En aquest punt ja puc constatar que la presència de la vocalista a escena ha millorat molt. Continua provocant i exaltant al personal però mostrant la seva pròpia veu entre temes, que ja era hora!!!! La resta de banda complint sobradament però no excessivament motivats. I és que la recent experiència a Austràlia i un important tour per Gran Bretanya en poques dates segur que els motiven molt més, però això no és culpa nostra... Entre els temes van anar alternant breus solos per part de Daniel, Michael i Fredik. Per primer cop en molt de temps no vaig maleir la idea i fins i tot els vaig descobrir, això sí repeteixo que no van ser gaire llargs i amb alguns elements no novedosos però suficients per cridar l'atenció. Angela aprofitava la vinentesa per reposar una mica la veu i desaparèixer d'escena, tot i que molts s'encarregaven de no treure-li l'ull de sobre. Més temes del darrer treball com Taking back my soul i altres pretèrits com Diva Satanica. Altres interpretacions van ser la instrumental Hybrids of steel,I Am Legend/Out For Blood, Bury Me An Angeli la darrera i força popular Ravenous. Era curiós veure Michael Amott fer cors en algun d'aquests temes, si és que es pot fer cors en aquest estil!!!!!!
No puc estar-me de comentar la curta durada però. I és que no feia ni un hora i deu minuts que havien pujat a l'escenari que ja finalitzaven. A tenor del que vaig veure en l'anterior gira i la present, no crec que els festivals d'estiu serveixi per mesurar aquesta circumstància, sembla que ja és costum que les seves actuacions siguin d'allò més breu. Ho trobo patètic. El mínim que hauria d'oferir un grup al preu que van les entrades i a menys que tinguis oportunitat de veure'ls cada pocs mesos és un hora i mitja, amb bisos si voleu, però uns noranta minuts. Em consta per fonts molt autoritzades que a Bergara aquesta circumstància es va repetir i que allà també van estar bé però segur que serà quelcom a reprovar-los arreu si ho acostumen a fer, o tant intensos són els shows que no es pot allargar? No ho crec. Va ser un destacable concert amb actitud, grans interpretacions, bon so... tot el que es vulgui, però breu, molt breu. Albert Perera
|