| Steve Vai + Eric Sardinas |
 |
 |
|
Razzmatazz I (Barcelona) 08 / 11 / 2005 Cada cop que vaig a una gran capital recordo perquè no em desperten cap enveja. Cues, aglomeracions, contaminació més enllà del tolerable, embussos de trànsit... un dels factors a tenir en compte, i més, quan fa que no arribis a temps de presenciar tota l'actuació d'Eric Sardinas. Tot just vaig poder veure els darrers tres temes dels seus 40 minuts de concert i només amb això es llença d'esquena al públic, fa slide amb una botella de cervesa i mostra una velocitat de vertigen digitant el màstil de la seva peculiar guitarra. Així doncs, que va fer en tot el què em vaig perdre?
I com a mostra del que us dic un botó. Apareix amb capa com d'un super-heroi es tractés, utilitza guitarres amb diferents afinacions, models i doble màstil. Canvia de vestuari constantment incloent barrets varis, surt també ple de llums lasser en cada dit i pel cos i es llença al públic mentre toca en el darrer tema del concert For the love of god. Alguns, a més, van somiar desperts quan va deixar que les primeres files toquessin lleugerament la seva guitarra. Pur "frikisme". La resta més mesurats, però Billy Sheehan no es va mostrar de mostrar un baix de dos màstils i fins i tot a la part final intercanviar instrument amb un dels seus companys i tocar la guitarra. Tot estava permès ja en aquelles alçades. Quan dic que vam poder veure tot el que es pot esperar d'un personatge així creieu-me perquè no exagero. Fins i tot m'atreviria a dir que el món del "frikisme guitarrer" té un membre destacat en la figura de Vai i les seves "performances" peculiars, per dir-ho d'una manera suau. Això sí, de talent no n'hi falta. Tot plegat no treu que la demostració de mestria musical de tots plegats fos notable tot i els tediosos moments dels solos i algun passatge on la recreació o la excessiva lentitud de l'esdevenir del concert fes que desitges està ja al sofà de casa. I és que en tres hores d'actuació hi ha temps per quasi tot... Set-list: Glorious Bisos: Albert Perera
|
Després de l'espera de rigor apareix Steve Vai amb una sala plena però no atapeïda. Era el primer cop que el veia i tot i tenir moltes referències del que són els seus concerts val la pena comprovar-ho per sí mateix quan es tracta de mestres de la guitarra d'aquest caire. A més, acompanyat amb una formació com la que conformen Dave Weiner, a la guitarra rítmica, acústiques i sitar; Jeremy Colson, a la bateria; Tony McAlpine, guitarres i teclats; i Billy Sheehan , al baix.