| Epica |
 |
 |
|
Razzmatazz II (Barcelona) 27 / 10 / 2005 De fet, no semblava pas massa que hi hagués concert aquell vespre a la sala II de Razzmatazz. Poca gent pels voltants i pels bars de costum propers... En fi, suposo que el fet de ser laborable, l'allau d'actuacions que ens ve a sobre (com cada tardor) i que fos la tercera visita dels holandesos en un any va ajudar a que tot just s'arribes a la meitat de l'aforament sent generosos.
La fórmula que utlitzen Epica està més que explotada. Power grandiloqüent amb tota mena de tocs des de clàssics a gótics passant per uns cors molt treballats i la veu femenina tant de moda de fa uns anys. No creieu que amb això vull desmerèixer Simone, la seva tasca la fa la mar de bé, però la fórmula és coneguda. Potser per això mai els he prestat gran atenció tot i que atesoren qualitat. Això sí, és indubtable l'atractiu de la cantant sobre l'audiència masculina. Només cal veure-la i de pas veure la cara d'alguns durant el concert... Tot plegat no treu perquè oferissin més del que esperava en directe. Actitud, ganes d'agradar i bona presència en general van oferir tot i que la entrada, com he comentat, no era excessivament bona. Desprès de la previsible intro van obrir de la mateixa manera que al darrer treball Consign to Oblivion, és a dir,Huban K'useguits quasi sense descans deMother of Light, The Last Crusade i Sensorium. Ens vam fer un tip de veure headbanging per part de tots els membres i força bromes amb el personal, tot i que aquests grups encara no saben massa on venen a tocar... El repàs als seus dos treballs va ser exaustiu, normal si pensem que per omplir una hora i mitja de concert quasi els has de tocar sencers. Des de la contundència de Illusive Consensus o Force Of The Shore a la tendresa de Solitary Ground interpretada quasi a "capela" per Simone de manera més que notable.
La cosa va acabar amb el nou single Quietus i la llarga Consign To Oblivion, de fet, poc material ja els queda a la recambra com no s'atreveixin amb alguna versió... En definitiva, el que va començar com curiositat per veure el que podien oferir Epica en directe i passar una tarda distreta doncs es va convertir en satisfacció per tothom i el convenciment que la banda encara pot oferir coses si no s'estanca. Veurem que i han de dir a tot plegat els seus directes competidors After Forever en la visita que ens faran en uns mesos... Albert Perera
|
Va sorprendre tothom el fet que passes l'hora d'inici i ningú pujava a l'escenari, la conclusió és lógica, alguna cosa ha passat amb els teloners i segurament Epica actuarien sols. Dit i fet, almenys vam poder ser a casa més d'hora... Per rumors posteriors s'ha sabut que sembla que el grup teloner no era de l'agrat de la promotora. Tot plegat, una anècdota.
Val a destacar que el nivell musical del grup ratlla a bona alçada però segurament falta una mica de frescor en directe ja que gran part del material ha de sonar pregrabat ja que la utilizació de tanta orquestració, cors i demés elements impossibles de reproduïr en una gira d'aquestes característiques. Malgrat tot, l'absència de cap mena de solo fa que molts passatges resultin reduntants al abusar una mica massa de les orquestacions i cors.