La Cubierta (Leganés, Madrid)

24/ 06 / 2005

Per petits problemes logístics, no vaig arribar a veure l'actuació de Lujuria, així que passo directament a comentar com vaig viure la dels Crüe.

A les deu i un parell de minuts es va alçar el teló que com una carpa de circ cobria l'immens escenari, que no era altra cosa que la resta del circ. Una caixa al mig i poca decoració més, si no comptem les dues pantalles gegants situades als costats de l'escenari i una més gran encara, situada davant, al centre, que recollien i desplegaven a voluntat. En elles un capítol de dibuixos animats de plastilina (com a l'MTV) ens introdueix a la reunió de la banda, en principi per salvar al món de un aeròlit, en definitiva per fer una gira mundial i Shoot At The Devil.

El grup surt corrent a escena excepte Mick Mars, que per la seva malaltia quasi no pot caminar, i Vince Neil que surt de dins de la caixa. Foc i explosions per tot arreu i el personal sotmesa als peus d'aquests quatre macarres del rock'n'roll.

La primera part del concert (uns cinquanta minuts aproximadament) la van dedicar a la primera época amb temes com Too Fast For Love, Ten Seconds To Love, Red Hot, One With The Show etc i que van tancar amb Live Wire. Durant tots els temes surten noies trapecistes, un nan malabarista, foc i pirotècnia com a les falles. En resum estem al circ.

Tornen a connectar les pantalles per posar-nos un avanç de la sèrie animada de com els Crue s'enfronten al meteorit i el compte enrera de vuit minuts fins a la segona part.

Si en aquesta primera part del vestuari del grup era de motards-macarres-futuristes, en la segona surten amb granotes de feina, amb el soroll d'una Harley introdueixen Girls, girls, girls i ties en pilotes a les pantalles laterals. Es succeixen temes de l'época més comercial com Wild Side, Don't go away mad (just go away), Primal scream, Home sweet home o Dr. Feelgood.

Aquí va finalitzar la segona part i Tommy Lee va sortir a escena amb una càmera a la mà (conectada a les pantalles) demanant veure pits espanyols... i algun se'n va veure.

Davant la situació uns reien, a altres tant se'ls en fotia i a altres els va semblar ricícul, cadascú que pensi el que vulgui, però si ho fan Lujuria els hi donem canya, però com aquest són americans...

En el que podríem anomenar com els primers bisos Same old situation, el tema nou (inclós en el recopilatori) i Kickstart my heart i tornem-hi amb les falles amb explosió final inclosa que quasi tomba la Cubierta, i quina falta feia perquè la calor va ser insoportable durant tot el vespre.

En aquest punt es va retirar la banda després de saludar entre crits d'oe, oe, oe. Tornen a sortir vestits de presidiaris per tocar Helter skelter dels Beatles mentre des de darrere s'inflava un pallasso gegant. L'apoteosi final va venir d'un altra versió, Anarchy in UK dels Pistols i un altre cop petards a tort i a dret a la vegada que Nicky Six destrossava el seu baix contra el terra.

En resum, dos hores i mitja de show (aturades incloses) en les que vàrem poder disfrutar d'una de les bandes més mítiques de rock en un bon estat de forma musical i físic, (el de Mars és un altre tema), i desprenent bon "rollo". La entrada cara, la calor insoportable, la beguda pels núvols i l'acústica en general pobra (de res a millor com sempre) però va merèixer la pena veure a l'autoanomenat grup més borratxo de la història per primer cop a l'estat.