Sala Oassis (Saragossa)

16 / 06 / 2005

A vegades, et trobes a la mà una entrada d’un grup que et pensabes que no veuries mai. Aquest era el meu cas amb els The Misfits, que van aterrar a Zaragoza aquest calorós més de Juny, durant la seva última gira europea. La veritat és que no sabia molt bé l’ambient que em podria trobar en un concert com aquest. Ja que la meva afició pel “punk” ha estat des de sempre nul·la. Pero bé, tampoc podem considerar Misfits un grup purament “punk”, ja que, des de finals dels 90 fins ara hi ha hagut una transformació cap a un só més “metal.lic” (per alguns uns sacrilegi, per a altres una sort). El que si que no ha canviat ha estat aquesta passió per les pel.lícules de terror que es reflectéix a totes les seves lletres, ja que si no ho fessin, no serien ells.

Doncs bé, a les 8:00 de la tarda estàvem a les portes de la sala oasis a on es podien veure un bon grapat de samarretes amb la mascota del grup: la calavera. També es podia observar des fans joves de 16 anys fins a trentanyers que segurament venien a recordar l'etapa gloriosa del grup durant els anys 80 amb Glen Danzing com a frontmant.

Un cop a dins i amb la sala completament plena, feia aparició damunt de l’escenari Jerry Only (Cantant i baixista actual) amb una rialla de punta a punta de la cara, saludant i xocant la mà a tots els fans de les primeres files. Seguidament apreixia com a guitarrista Dez Cardena (Ex component del grup punk “Black Flag”) i Robo (Bateria original de la primera unió The Misfits).

Un mític: One!, Two!, Three!, Four! donava pas a la primera cançó de la nit: "Earth A.D." tot un clàssic a on ja es podien veure les primeres mostres d’un públic embogit que saltava, pujava a l’escenari i es tirava al public, en definitva, una batalla campal que els segurates intentaven calmar i als que Jerry Only mirava i feia simbols de: “tranquil home, està tot controlat”. Seguien temes clàssics com "Astro Zombies", "Hollywood babylon", "Halloween" i "Blood Feast" que es barrejaven amb temes de l’última etapa com "Dig up her bones", "Walk amon us", "Helena" o una de les cançons més aclamades de la nit: "American Psycho".

S’ha de destacar l’entrega total que té Jerry Only en directe, crec que mai havia vist un frontmant tan entregat com ell, es nota que li agrada el que fa i disfruta tant o més que el fans. Inclòs quan algun d’ells pujava a l’escenari, Jerry els portava al micro per que cantesin amb ell.

L’actuació va acabar amb un tema de culte: "Die Die My Darling", corejada per tota la sala amb bogeria i amb el qual els Misfits es despedien. Tot i aixó, abans de marxar, Jerry Only va agafar un altaveu, el va posar al centre de l’escenari, es va assentar i va començar a firmar autografs a tota la gent de la sala al que si van sumar els altres components del grup. Un detall admirable que podrien pendre nota molts dels grups actuals. (Sempre i quan no actuis en un estadi).

Per cert, Robo em va tirar un dels pals de bateria al meu cap (fa mal), sort que després em va recompensar amb un autograf a la baqueta.

En resum, un concert de serie B 100% disfrutable en que es va unir, bon so i entrega total per part els músics i dels fans.

Es pot demanar alguna cosa més en un concert? Sí!, que es repeteixi molt aviat.