Sala Bikini (Barcelona)

17 / 05 / 2005

Una cita que a priori era imprescindible per qualsevol amant del rock amb majúscules era la vinguda d'aquesta nova banda formada per personatges de gran renom en l'escena melòdica. A saber, Jeff Scott Soto (Talisman-Yngwie...), Neal Schon (Journey), Virgil Donati (segurament el "desconegut") i Marco Mendoza (Whitesnake-Thin Lizzy). A més, en el marc de l'acollidora Bikini on els concerts sonen com un meravellós CD. La cosa prometia i no va decebre, en part.

M'agradaria comentar el fet que la banda es presentés sense teloners, no sé si perquè han decidit encarar la gira aixó, perquè no han trobat un paquet interessant o pel promotor però em decanto cap a la primera opció i això deixa entreveure una banda molt segura de les seves possibilitats. Pocs ho fan, que recordi ara mateix Dream Theater.

Amb una mica de retard i després d'una intro pujava el grup a l'escenari d'una manera immillorable. Bon so força i els mateixos dos temes que obren el seu CD World Play,Highest Ground i New Position seguida de Friends to lovers.

En aquests primers compassos hem va donar la sensació que Jeff no estaba tant xerraire i bromista com de costum però només va ser un miratge. La cosa es va relaxar una mica amb Periled Divide on Neal Schon es va començar a lluir.

Continua el concert amb My Sanctuary i el que podríem anomenar com la primera sorpresa, Stand Up, inclosa en la banda sonora de la pel·lícula Rock Star i que va sonar excel·lentment. Fins aquest tema tot havien estat peces del seu primer i únic treball però això canviaria força. I per corroborar el que dic ataquen Voodoo Child de Hendrix amb Neal a la veu agafant protagonisme. Cosa que deu també agradar a Marco Mendoza perquè es va afegir a la festa cantant Hey Baby de Ted Nugent.

Fins aquí res a dir, però en aquest punt ja se'ns "obsequia" amb un solo de bateria. Ja sé que sou molt bons pero prou de solos, les cançons són l'essència de la música, no les vostres habilitats interpretatives!!!!!. Però això no seria el pitjor.

Torna Jeff amb Crazy la versió de Seal que ja feia amb la seva banda en solitari i un dels millors moments. Jeff s'asseu als teclats i en solitari ens ofereix un medley amb Send Her My Love de Journey, I'll Be Waiting de Talisman i If this is the end del seu darrer en solitari Lost In The Translation. L'anècdota va ser quan tocava Don't Stop Believin' de Journey i havia d'aparèixer Neal per acompanyar-lo doncs no ho feia i Jeff feia broma cridant-lo i permetent-se dir que era cag..., en fi.

Quan torna la banda al complert sona Purple Rain de Prince. Tot seguit el pitjor moment. Marco Mendoza ens aborreix amb un solo de baix i unes veus que no sé com qualificar amb talls del A bailar To Mundo que apareix al disc.

Continuen amb temes del recent World Play com Another World reprenent així el bon nivell i I Want Take You Higher del també treball en solitari de Soto Prism i Peephole que finalitzava el concert. Els habituals bisos posaven el punt final amb una sensació entre dolça i amarga. Veurem la propera...