Plaça de braus (Saragossa)

16 / 04 / 2005

Com si d'un deja-vu es tractés de nou ens trobàvem amb un cartell conformat per dos veterans incombustibles com Baron Rojo i Judas Priest, en diferents circumstàncies això sí, menys d'un any després de la seva visita en la gira de reunió. Aquest cop defensant un nou treball que l'únic pel que ha servit és per donar peu a aquesta gira, els madrilenys ni això però tampoc és novetat en ells.

Molt s’ha comentat en aquesta gira que a l’estat espanyol és l’únic lloc d’Europa on cauen del cartell bandes com In Flames o Scorpions però ja se sap que aquí passen sempre coses molt estranyes. No cal fer-se’n més sang, hi ha el que hi ha. En aquesta ocasió, i per no tenir encara més una sensació que pogués deixar el meu cervell pitjor del que està, vaig decidir canviar de lloc ja que no canvien els grups, i la ciutat escollida fou Saragossa i la seva plaça de braus.

Era el primer cop que assistia a un concert en un recinte com aquest, a més cobert totalment per evitar inclemències meteorològiques, i definitivament crec que és millor utilizar-lo per això que per la seva activitat habitual. Poc a poc es va anar omplint fins arribar quasi al màxim per comprovar que a l’hora anunciada, tres quarts de nou, saltaven Barón Rojo a l’escenari.

En aquesta ocasió els Barón Rojo van anar per feina. Amb la novetat a la bateria de José Martos van aprofitar d'una manera com no veia en molt temps la seva estada a les taules.

Com és habitual es recolzen en els grans clàssics que ningú gosa desconèixer i arranquen amb Incomunicación seguida de la instrumental El Barón Vuela Sobre Inglaterra. Poques floritures, tema rera tema, sense solos interminables i avorrits van anar caien clàssics com Son Como Hormigas, Flores Del Mal, Resistiré, Satánico Plan, Concierto para ellos... i algun recent com Cueste Lo Que Cueste. Van finalitzar amb Los Rockeros Van Al Infierno amb una resposta durant tot concert més que entusiasta fins arribar al punt que la bronca fou sonora quan un cop es van retirar es van encendre les llums per preparar-ho tot pels Judas, el personal en volia més.

Es curiosa, però, la situació del grup. Quasi no treu material nou, sigui per les circumstàncies que sigui, però no para d'actuar arreu. A més, molts esperen la reunió amb Sherpa ara que aquest torna a l'escena, en fi s'accepten tot tipus d'apostes.

El concert de Judas quasi va ser una còpia del de la gira de reunió amb la inclusió d'alguns temes nous. Mateix escenari i inici amb Electric Eye i Metal Gods. Halford apareixent pel darrere de l'escenari i des d'una plataforma amb aquests moviments simulant un robot tant poc afortunats.

The Ripper i Touch Of Evil donen pas al primer dels tres temes que van sonar del nou Angel Of Retribution, concretament els tres primers, Judas Rising, Deal With The Devil i Revolution. En aquest punt ja es podia comprovar que la forma de Halford havia millorat considerablement respecte a la reunió però del vocalista que era poc en queda. La resta de la banda compacta i en la habitual linia complidora. Les úniques novetats en el set-list van ser potser Hot Rocking i Hellraiser. La resta previsibles. Des de Turbo a Painkiller passant pel numeret de la moto a Hell Bent For Leather i les finals en els bisos Living After Midnight i Another Thing Coming.

D'altra banda, si fos una mica malpensat podria dir de Halford que animar al personal entre temes constantmet a aclamar-lo no farà que la seva veu millori però potser si deixarà ben satisfeta la seva vaniat i ego. Si la majoria de retorns, encara que ens omplin d'alegria, poc tenen de sincers aquest és dels que més mala olor fa. La tornada de Halford ha hipotecat el futur de la banda, només cal esperar esdeveniments.

Malgrat tot, concert digne, ben portat i que va deixar molt contenta l'audiència de Saragossa. Diuen que aviat tornaran en festivals i fins i tot en alguna cosa més, jo com la cosa continuï així no em moure de casa.