Razzmatazz I (Barcelona)

23 / 02 / 2005

Curiositat, crec que aquest era un sentiment compartit per tots aquells que ens vàrem reunir un cop més al Razzmatazz per veure que podien donar de sí unes llegendes underground com els Diamond Head i els renascuts i nous Megadeth del llunàtic Dave Mustaine.

Tots sabem que els Diamond Head són coneguts per molts en l'escena pel constant tribut i pleitesia que grans noms del heavy com Metallica han tingut per aquest grup. Segurament si no fos per això no existirien actualment, i de fet només Brian Tatler aguanta de la formació clàssica. D'altra banda el nou vocalista Nick Tart va sorprendre amb un to de veu inusual pels temps que corren i molt atractiu. Però el que vam veure a l'escenari res té a veure amb un grup en declivi.

Amb poc públic i molt puntuals iniciaven el seu temps amb la intro de Am I evil? que de seguida enllaçarien amb el primer dels temes pretèrits que interpretarien It's electric. El que pocs sabíem és que venien promocionant nou treball All Will Be Revealed, per cert s'han editat ells mateixos i venen en una edició no gaire luxosa en aquesta gira, del que vàrem poder fer un tast amb Give it to me i Mine all mine. Res a dir, pur Diamond Head. D'altra banda, el so va ser bo pràcticament des del començament i l'ànim del grup i la veterania de Brian Tatler va fer la resta.

I la resta va ser una orgia de clàssics ben interpretats. Des de The prince a la previsible finalització amb Am I evil? passant per Lightning To The Nations, Sucking my love, Helpless o In The Heat Of The Night. Notables i injustament oblidats.

I finalment Dave Mustaine i "els nous" Megadeth apareixien a l'escenari de Razzmatazz.

Desprès de seguir la trajectòria d'aquest grup m'atreviria a dir que bàsic en el heavy metal, o hauria de dir projecte de Mustaine?, ja no sé que pensar sobre aquest personatge. Mil canvis de formació, recuperacions de ves a saber què, dissolucions, tornades... etc.

La personalitat de Dave podria omplir llibres sencers de contradiccions i segurament seria la delicia d'un psicòleg però el que és una evidència és que té un talent immens per la música, i ho ha demostrat amb els seus Megadeth sobradament amb els anys i els lògics alts i baixos.

La nova formació que presentava en aquesta ocasió correspon a músics notables amb els germans Drover, Glenn i Shawn, guitarra i bateria respectivament i James MacDonough al baix.

Tots ells àmpliament reconeguts en la seva trajectòria com a músics en formacions com King Diamond o Iced Earth per citar-ne un parell que siguin familiars per tothom. I de fet van resultar impecables. Era extrany, però, tornar a veure els Megadeth sense almenys Dave Ellefson al baix i en aquestes condicions però pel que fa a la qualitat de la formació actual podríem assistir al naixement d'un nou line-up clàssic. Però ja s'està dient que podria ser la darrera gira del grup, ai Dave Dave...!!!!

Desprès d'obrir d'igual forma que al nou disc, del que van tocar un bon nombre de temes, Blackmail the universe, va venir una sorpresa Set the world afire seguit de Skin o' my teeth.

Ja ens aquests primers compassos, i deixant de banda els habituals problemes de so inicials, es podia comprovar que la veu de Dave, ja de per sí poc prodigiosa, estaba en unes condicions lamentables.

Ell mateix ho va confessar en les primeres paraules que ens va dirigir demanant disculpes i que necessesitaria ajuda per cantar. Malmesa o no va aguantar les pràcticament dues hores que van estar damunt l'escenari. Lloable entrega desprès de tot el que ha passat sembla que encara disfruta tocant.

Més temes nous, The Scorpion i tot seguit un reguitzell de clàssics davant els que pocs es poden resistir In my darkest hour, Angry again, A tout le monde (amb solo previ de Glenn), l' excel.lent nou tema Die dead enough i She wolf. En aquest punt ja li hem perdonat tot a Dave i continua el concert amb un altre tema de Cryptic Writings, Trust on la tornada és cantada en castellà ja que aquest tema va ser grabat pel mercat argentí en aquesta llengua.

Kick the chair continua mostrant la confiança que tenen en el nou disc i des d'aquest punt fins al final tot el que hom podria esperar. Hangar 18, Sweating bullets, Symphony of destruction, Peace Sells on s'hi van intercalar Paranoid i The Mechanix, Tornado of souls o Holy Wars per citar les més reconegudes. Fins i tot els Diamond Head van aparèixer a escena més que res per fer una mica el carallot i a mode d'anécdota.

Espero tornar a veure'ls amb tant bona predisposició, resulta encomiable veure veterans que "donen el callo" davant de moltes formacions actuals que a l'hora ja s'acomiaden.